
Un cop han passat les festes de Nadal i les de la setmana dels barbuts, el cicle festiu es centra en les festes de Carnestoltes que s’inicien el Dijous Gras i finalitzen el Dimecres de Cendra. Són festes de disbauxa, de crítica social, de disfresses, rues i festa al carrer previs a l’arribada de la Quaresma. |
El dimarts de Carnaval és l’últim dia del Carnestoltes que precedeix el dimecres de Cendra de la Quaresma. Així doncs, segons la religió catòlica és el dia en què es pot fer un gran tiberi abans dels quaranta dies de dejuni estipulats per la Quaresma. |
El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma. En aquesta diada es raparteix cendra i el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda’t home, que ets pols, i que en pols has de tornar". La cendra en qüestió ha d’estar segons la tradició feta dels rams beneits de l’any anterior i ha d’ésser imposada en el cap dels fidels en forma de creu (modernament a les mans per no embrotir-los). A Piera el dissabte s’organitza la gran rua amb carrosses i comparses i el gran ball de Carnaval. El diumenge el Carnaval infantil i el Dimecres de Cendra el tradicional enterrament de la sardina que clou aquest cicle carnavalesc. |
BUTLLETÍ