Festa del Brut i la Bruta, la festa de la Llordera de TorÓ

Propera ediciˇ: 17/02/2017a 18/02/2017

TorÓ - Festa del Brut i la Bruta (Foto: Xavier Sunyer)
TorÓ - Festa del Brut i la Bruta (Foto: Xavier Sunyer)


Al 1750 ja se celebrava la festa de "La Llordera", dansa que se suposa que era d’origen pagà i que, posteriorment se li van donar connotacions religioses al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder).

Aquesta dansa, que s’ha recuperat la dècada dels 90, es desenvolupava de la següent manera:

Passaven pels carrers i places de la vila a dansar el ball pla al so d’un violí, el Bonic i la Bonica. Caminaven plegats i molt seriosos. Quan arribaven al mig del carrer o plaça el violí començava a tocar les primeres notes. Ells iniciaven el contrapunt o dansa, que seguien amb gran esment, de la manera més exacta possible. El violí tocava les tonades del ball pla, de la dansa del Roser o de la dansa dels Emprius.

TorÓ - Festa del Brut i la Bruta (Foto: Xavier Sunyer)
TorÓ - Festa del Brut i la Bruta (Foto: Xavier Sunyer)


Rera la primera comparsa del Bonic i la Bonica, els seguien altres dos donzells coneguts pel Brut i la Bruta. El primer, vestit de calderer, brut de cara, mans i roba; carregat de paelles, perols vells i bonyeguts. L’altre, la Bruta, vestit de dona, anava igualment de bruta, amb roba espellingada, una caputxa arnada lligada al cap i amb una filosa de cànem a les mans. Aquests corrien i saltaven pels carrers com dos mals esperits, i si ballaven la dansa, ho feien només a tall de mofa; s’entretenien més a empaitar la quitxalla que anava a inquietar-los.

Mentre el Bonic i la Bonica i el Brut i la Bruta seguien la ruta per tota la vila, quatre joves vestits de festa, passaven de dos en dos, a cada banda del carrer, a demanar almoina per la Llordera a la porta de cada casa. Les mestresses solien donar ous, botifarres, peus de porc i d’altres gormanderies per l’estil. La que no donava res sense motiu, la pintaven amb una creu de cendra al llindar de la porta. La col·lecta era duta a un altre jove anomenat "la lloca", que anava assegut damunt d’un matxo carregat amb dues portadores, on col·locava amb gran atenció tot el que s’havia recollit. A la nit, en mig de gatzara i tabola, es cruspien la menestra recollida. Era el berenar "gras" de dijous llarder. Aquesta dansa va quedar paralitzada en esclatar la guerra civil espanyola (1936) i es va tornar a reempendre l’any 1990 amb la variació de la data de celebració: en lloc de fer-se el dijous llarder, se celebra el dissabte de la setmana abans de Carnaval.

TorÓ - Festa del Brut i la Bruta (Foto: Xavier Sunyer)
TorÓ - Festa del Brut i la Bruta (Foto: Xavier Sunyer)


Avui en dia la festa té uns clars protagonistes en els gegants. El Brut va ser el primer gegant que es va presentar a la vila de Torà. El Brut és la imatge caricaturesca d’en Pep de Cal Jovans, un vilatà que ha participat a la festa des dels seus inicis. Aquest gegant pretén ser l’homòleg del tradicional “Brut de la Llordera”. Era l’any 1994 quan per primera vegada Torà disposava d’un gegant propi. El Pep de Cal Jovans ens ha deixat l’estiu de 2004.

La Bruta es presentava un any després, l’any 1995, com la promesa del Brut. El nou gegant es va fer a semblança de la vilatana Maria de Cal Sala.

El Bonic s’incorporava a la Festa de la Llordera com a padrí d’un casament. El Brut i la Bruta es casaven l’any 1996 a l’Ermita de la Font. El Bonic es feia a semblança d’en Xavier Alarcón, el noi toranès que representava el bonic a la Llordera.

La Bonica es presentava, l’any 1997, com la futura promesa del Bonic. Aquest quart gegant de mans lliures és una caricatura de la jove toranesa Mª Alba Alsina, qui interpreta la Bonica de la Festa.

TorÓ - Festa del Brut i la Bruta (Foto: Xavier Sunyer)
TorÓ - Festa del Brut i la Bruta (Foto: Xavier Sunyer)


El Brau es presentava a “La millor plaça de Torà ”, l’any 1998, com el personatge més emblemàtic del poble, en honor a un símbol de l’escut oficial de Torà. La presentació del Brau es va fer en una plaça de Toros amb dos “toreros ”. Al gegant se li va posar el nom de Constantí, fent al·lusió al títol de "La molt lleial i constant Vila de Torà ".

El Sargentet és un gegantó que es presentava l’any 2002, com un personatge popular de la Vila de Torà. En efecte, representa el Jaume Coberó, de Cal Sargent, gran historiador i coneixedor autodidacta de les nostres contrades”. Així es descriu la festa i els seus protagonistes a www.brutibruta.com , espai on cal adreçar-se per ampliar informació.

TorÓ - Festa del Brut i la Bruta (Foto: Xavier Sunyer)
TorÓ - Festa del Brut i la Bruta (Foto: Xavier Sunyer)

 

Espectacles

Centre informacio 1

Poblaciˇ: TorÓ

Vols rebre les nostres propostes setmanals?

Subscriu-te!

Indica el teu correu electr˛nic i t?enviarem les novetats sobre les fires, festes i mercats de Catalunya.

Correu electr˛nic
Donar-me de baixa

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Diputaciˇ de Lleida Diputaciˇ de Girona Diputaciˇ de Barcelona 
festacatalunya Ě Tel. 938046359 Ě Contactar Ě crŔdits Ě avÝs legal Ě Mapa Web