"És la festa més típica i popular de Sant Fruitós. Forma part dels molts àpats que els pobles solien organitzar per alimentar als pobres al començament del Carnestoltes. Se sap de molts altres llocs on es celebrava, però són els santfruitosencs qui han sabut mantenir-la i recrear-la en unes formes més genuïnes. La interpretació que es pot fer de la Festa és que participava, originalment, dels trets ritualitzats de la caritat cristiana envers els pobres, mitjançant la qual els rics ofrenaven un menjar col·lectiu als més necessitats. Tanmateix l’aspecte social queda reflectit en el context festiu: a la festa els valors socials romanien una mica capgirats quan el protagonisme era aclaparat per les classes més indigents, que, tot menjant i engrescant-se, feien mofa dels rics.

La Festa de l’Arròs es perd en la llunyania dels temps, ningú dels seus inicis exactes, i la manca de testimonis escrits fan que per molt que en parlem, mai arribem a saber exactament la seva història i les seves característiques.

Una de les versions, que sembla ser la més encertada, per la seva evolució i lògica històrica, és la que la situa en els inicis de l’edat mitjana, quan la població no era res més que un petit nucli format per les primeres cases arrecerades al voltant de l’església, avui part antiga de Sant Fruitós de Bages. Una vegada a l’any en acomiadar el Carnaval, tothom es traslladava a les afores i ho celebraven menjant, ballant i bevent. Sembla que tot això acabava en una gran disbauxa.

Sant Fruitós se’n diu avui "El dia de l’arròs", però era anomenat antigament, segons una antiga consulta a l’arxiu parroquial del 1880, "La sopa", on es llegeix "lo dimarts a la tarda després de donada la sopa als pobres -la qual acostuma beneir lo rector- se fa la funció a l’iglesia".

Per a preparar la festa, l’Ajuntament, uns quants dies abans precedida la crida per la població, desplaçava amb un carro als agutzils ajudats d’alguns veïns per fer la plega de queviures entre els botiguers i cases de pagesos del poble i terme. Amb aquest recull de patates, cebes, mongetes, cansalada, xai i demés aditaments, es preparava el dinar que a peu dret es consumia en alguna era pels habitants de la població junt amb els pobres que vinguts uns dies abans, deambulaven pels carrers i cases de pagès, esperant el moment de degustar la suculenta sopa o arròs.

En els actuals dies la taula es parada en la pista del parc municipal anomenat "El Bosquet" on es troben instal·lats definitivament els coberts per a les cuines, paelles i demés utensilis per confeccionar l’àpat" així descriu la festa Mn. Josep Suñé i Grifull en un article publicat l’any 1976.

La Festa de l’Arròs, de tradició centenària està declarada d’interés turístic per la Generalitat de Catalunya i és la festa amb major projecció exterior de les que es fan al poble. L’inici de la festa es situa en el segle passat i fan referència als àpats previs al començament de la quaresma. Posteriorment es va convertir en un àpat on les famílies benestants col.laboraven oferint menjar als pobres de l’època. Es celebra cada any el diumenge de carnestoltes i en ella es serveixen 2.500 raccions d’arròs. Un ampli programa d’activitats completa aquesta festa popular amb concurs de pintura, actuacions de cultura popular, sardanes, mostres i trobades, i fins i tot un mercat d’antiguitats. El Diumenge de Carnaval a Sant Fruitós s’ensuma la primavera. Gaudiu de la jornada, sigueu feliços i per cert bon profit, que l’arròs ja està a punt per ser servit!