Un forn de calç és una construcció tradicional generalment de forma circular on s’hi coïen pedres calcàries per obtenir calç. El procés per a la seva l’obtenció consistia en mantenir d’entre una setmana o dotze dies la pedra a partir d’uns 800ºC, tot usant la llenya dels boscos com a combustible. Els boscos es netejaven i s’esporgaven els arbres. Amb la llenya obtinguda es feien feixos coneguts amb el nom de “fogots”. La pedra calcària, un cop arrencada de la muntanya, s’introduïa al forn de forma circular i per capes, en funció de les seves dimensions, les més grosses a la base i les més menudes a la part superior. A la part inferior hi havia una boca per la qual s’alimentava el foc fins que la pedra restava cuita. Aleshores ja es podia desenfornar.
La pedra calcària sotmesa a cocció permet que es transformi el carbonat càlcic en òxid càlcic (calç viva). En combinar-la amb aigua, s’hidrata i desprèn calor. La calç hidratada (calç apagada o calç aèria), exposada a l’aire, es carbonata, o sigui, es combina amb el diòxid de carboni de l’aire per tornar a formar carbonat càlcic.
|