Nucli històric de Navàs

L’actual nucli de població començà a configurar-se a l’entorn del carrer del Migdia a finals del segle XVIII, però no seria fins el segle XIX quan s’expandiria realment, gràcies a l’augment econòmic de l’agricultura, el traçat de la carretera (1860) i el pas del tren (1885), moment del qual es conserva el testimoni d’una antiga locomotora al Parc de l'Estació on podem veure una bellísima escultura, "Maternitat", obra de Marta Solsona de l’any 2006.

El pas del tren és un dels principals episodis de la història navassenca, i un símbol del canvi de la societat agrícola en favor d'una societat industrial lligada bàsicament al tèxtil. La via que va travessar Navàs a partir de 1885, amb el “Tranvia o Ferrocarril Económico” de Manresa a Berga (en la xarxa de Ferrocarrils Catalans), es construí per donar servei al gran fenomen que fou la industrialització, atès que el tren facilitava el desenvolupament de mines de carbó i fàbriques tèxtils Llobregat amunt, tenint així comunicació directa amb Barcelona. Un mitjà de transport que aviat s'obriria als viatgers, i que en transportaria fins a mitjans dels seixanta del segle passat, quan els cotxes eclipsaren el seu protagonisme.

La locomotora que es conserva és una de les primeres a circular-hi, una màquina de vapor del tipus Berga, que més endavant seria substituïda per maquinària dièsel. Els vagons, per la seva part, conservarien la fusta en la seva estructura durant la vigència de la línia ferroviària.

El traçat de la via era paral·lel al de la carretera, i l'estació, aquí on sou ara, que aleshores era al nord del poble, va ocupar una gran superfície que arribava fins al carrer de l'Església. A la postguerra els habitatges van guanyar terreny a l'estació, de la qual avui malauradament només se'n conserva part d'una tanca, la que la separava de la carretera. El darrer tren passava per Navàs el 1973, pràcticament noranta anys més tard que el primer, amb la supressió del tram de línia entre Sallent i Guardiola de Berguedà.

El seu creixement degut a la implantació de la indústria textil, consolidada als anys 20, provocà que l’any 1960 Navàs susbtituís a Castelladrall en la denominació oficial del municipi.

Al nucli de Navàs es conserven diversos exemples d’edificis modernistes; especialment destacables són els de la carretera de Berga i del passeig de Ramon Vall.

De l’ordenació contemporània destaca la plaça Antoni Gaudí, inaugurada el juliol del 2002, on s’hi va aixecar un any després un monument dedicat a l’insigne arquitecte, obra de Ramon Espel Rosell, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement. Intenta plasmar els trets més característics del seu treball: aigua, formes parabòliques, ceràmica vidriada, trencadís...