L’actual nucli de població començà a configurar-se a l’entorn del carrer del Migdia a finals del segle XVIII, però no seria fins el segle XIX quan s’expandiria realment, gràcies a l’augment econòmic de l’agricultura, el traçat de la carretera (1860) i el pas del tren (1885), moment del qual es conserva el testimoni d’una antiga locomotora
.
|
El seu creixement degut a la implantació de la indústria textil, consolidada als anys 20, provocà que l’any 1960 Navàs susbtituís a Castelladrall en la denominació oficial del municipi.
|
|
D’aquest nucli, malgrat tenir una història molt recent, destacarem la visita a la plaça de l’Ajuntament
, com a element urbanístic ordenador, de clara inspiració en les tradicionals places porxades amb una font lluminosa de l’empresa Carles Buïgas, inaugurada l’any 1978 i l’església de la Sagrada Familia
, construïda el 1897, d’estil neoclàssic i reformada a finals dels anys 30, ampliant-se la capçalera, després dels incendis de 1934 i 1936. És de línies molt sóbries de clar entroncament amb una arquitectura de factura acadèmica, amb una interessant cúpula i singular campanar obra de l’arquitecte modernista Bernadí Martorell aixecat entre 1928 i 1931, i pintures murals de Joan Baptista Torras i Viver, fetes a la dècada dels 50.
|
|
|
|
Al nucli de Navàs també es conserven diversos exemples d’edificis modernistes
; especialment destacables són els de la carretera de Berga i del passeig de Ramon Vall.
De l’ordenació contemporània destaca la plaça Antoni Gaudí
, inaugurada el juliol del 2002, on s’hi va aixecar un any després un monument dedicat a l’insigne arquitecte, obra de Ramon Espel Rosell, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement. Intenta plasmar els trets més característics del seu treball: aigua, formes parabòliques, ceràmica vidriada, trencadís... Dins la trama urbana també és signifícativa una bellísima escultura, "Maternitat",
obra de Marta Solsona de l’any 2006.
|
|
|
