Sant Cugat del Racó de Navàs ***

Ens trobem davant d’un temple d’extraordinària singularitat arquitectònica, on les capes de la història s’entrellacen com si fossin estrats petris llegits a cel obert. Del primitiu edifici preromànic que ocupava aquest mateix indret, només en perviuen alguns vestigis residuals: els fonaments de la capçalera, un tenant d’altar i dos capitells, avui conservats al Museu Comarcal de Manresa, testimonis dispersos d’un conjunt litúrgic molt més ambiciós del que el temps ha permès conservar.

L’església actual s’articula mitjançant una planta de creu grega, una solució poc habitual en el romànic català, definida per dues naus d’eix creuat que generen un espai central de clara vocació monumental. En aquest punt d’intersecció s’hi eleva una cúpula sobre trompes, que a l’exterior es tradueix en un cimbori cilíndric, element excepcional dins l’arquitectura medieval catalana per la seva tipologia formal, ja que contrasta amb els habituals coronaments prismàtics.

L’espai interior es caracteritza per una harmonia volumètrica notable: les naus, pràcticament, es cobreixen amb voltes de canó que reforcen la sensació d’unitat estructural i de continuïtat espacial. La capçalera, parcialment alterada per intervencions posteriors, conserva únicament l’absis principal i l’absidiola septentrional, mentre que la meridional fou eliminada amb la construcció de la sagristia.

La il·luminació del conjunt es resol a través d’obertures de mig punt, adovellades i de doble esqueixada, que filtren la llum amb una subtilitat gairebé mineral. A l’exterior, l’edifici exhibeix una ornamentació llombarda d’una gran coherència estilística, amb arcuacions cegues i lesenes que articulen rítmicament els paraments, especialment visibles a la capçalera i als murs frontals de les naus.

Com es citava anteriorment un dels elements més distintius és el cimbori cilíndric que corona la intersecció dels braços de la creu. De perfil baix i elegant, s’envolta d’un registre continu de finestres cegues sota el ràfec, que recorren el tambor circular i accentuen la seva presència escultòrica en el paisatge. A l’interior, la cúpula s’aixeca amb una transició estructural refinada del quadrat a l’octògon mitjançant trompes, culminant en una mitja esfera revestida d’argamassa. En alguns punts, però, l’arrebossat cedeix lleugerament i deixa entreveure l’aparell constructiu, amb petits carreus disposats en espiral, revelant la lògica constructiva dels mestres d’obra medievals.

Com a contrapunt vertical del conjunt, al frontis occidental s’alça un campanar d’espadanya de dues obertures, que aporta una nota de verticalitat continguda a una arquitectura dominada per l’equilibri geomètric i la solidesa constructiva.