La silueta del temple parroquial aixecada sobre el Baluard constitueix la imatge típica que s’emporta el visitant d’aquesta vila en el seu primer contacte. A la plaça del Baluard trobem església parroquial que correspon a una edificació bastida en el període barroc, que substituí a un anterior temple gòtic que a la vegada ho feu d’una més senzilla església romànica. Ocupa, doncs, un espai que ha estat des dels orígens de la població un recinte sagrat.
|
|
|
El temple actual, construït entre 1665 i 1671, fou beneït l’any següent i ampliat posteriorment. Consta de tres naus de volta de mig punt reforçades amb sengles arcs faixons. Una de les característiques que fan d’aquest edifici diferent és que té dos campanars, un corresponent a l’època en que es va bastir el temple actual (segle XVII) amb les campanes i el rellotge de la vila que es va afegir en l’ampliació del segle XIX i un altre d’octogonal, sobrealçat al segle XIX amb vuit obertures i balustrada a la part alta, rematant el conjunt un tancament cupuliforme. La porta d’accés al temple, en un cos sobresortit, presenta un caràcter marcadament auster.
|
Però el valor artístic de l’església sitgetana resideix no en els seus murs sinó al seu interior, que guarda un notable conjunt escultòric barroc, que el formen sis retaules de finals del segle XVII: el de sant Pere, el del Roser (1684), el de la Verge dels Dolors –obra de Joan Roig- (1701), el de sant Elm –patró dels mariners-, el de la Immaculada Concepció i el de la Verge del Remei. A més d’aquest sis magnífics retaules l’església alberga un orgue que conserva la caixa original. Dels sis retaules cal destacar el de sant Elm per les seves representacions de serps aquàtiques i angelets sobre monstres marins.
|
|
|