Santuari marià documentat des del segle XII. El primitiu recinte al llarg del temps ha sofert diferents transformacions i ampliacions, com per exemple l’any 1552, data que apareix a les portes del cancell lateral del temple. No obstant, en general, la estructura i imatge del temple respon a les directrius artístiques del període neoclàssic, sobretot al que fa a les formes arquitectòniques, si bé la decoració interior presenta encara un cert regust barroc. L’element més modern de tot el conjunt correspon al campanar hexagonal de marcada influència colonial.
|
A l’interior s’hi venera una Verge bruna, la Mare de Déu del Vinyet, talla de petites proporcions a la qual li falta un troç del braç dret, degut, segons ens explica la llegenda, al cop d’aixada que li va clavar un esclau morisc quan se la va trobar sota un cep d’un dels vinyets que ocupaven aquesta zona.
|
|
|
La capella està plena d’exvots, uns marcadament mariners, com són els vaixells que penjen del sostre, i d’altres pintats, al costat de l’escala que porta al cambril, donant gràcies d’accions miraculoses de la Verge.
A la paret del costat dret de l’entrada principal del temple cal destacar una pintura al fresc del Crucificat corresponent a una fase anterior de l’actual temple.
|
|
|
|