LA PLAÇA DE LA VILA

La plaça de la Vila, una plaça porxada d’estil colonial i l’espai urbà més emblemàtic d’aquesta vila marinera, és una de les més grans de Catalunya. S’incriu dintre de la retícula urbana del primer eixample vilanoví, on predominen les edificacions dels segles XVIII i XIX sobre tot, malgrat això no es estrany trobar testimonis prou destacats d’arquitectures de la primera meitat del segle XX. Ocupa el lloc on hi havia l’antic convent dels caputxins. Al centre, un monument de l’escultor Damià Campeny, ret homenatge al compatrici Josep Tomàs Ventosa, un d’aquells “indianos” enriquit a Cuba –fou alcalde de Matanzas-. A la seva vila va promoure edificis com la biblioteca o les escoles.

A part de la Casa de la Vila a la plaça destaquen tres edificis: la Biblioteca Joan Oliva, enfront de l’Ajuntament, edifici que data de 1866 i que a l’actualitat està destinat a biblioteca pública que porta el nom del que fou biblitecari i fundador de la impremta Oliva, característic per la seva façana porxada; la Casa Arrufat, al fons de la plaça, casal residencial de l’”indiano” Francesc Arrufat Ferret, dedicat com Joan Samà, al comerç de vins i licors.

És un casal antic reformat seguint el romanticisme acadèmic de caràcter molt sobri, on unes pilastres verticals trenquen la horitzonatlitat de l’edifici; i la Casa Olivella, fent cantonada amb l’avinguda Francesc Macià, un extraordinari casal de caire romàntic (1868), amb planta baixa i dos pisos, amb balcons balaustrats al primer pis i baranes de ferro forjat el segon. Decorativament cal destacar les pilastres estriades que separen els balcons i la decoració esculpida sobre les obertures.

Vilanova i la Geltrú - Plaça de la Vila, Casa Olivella

L’edifici de la Casa de la Vila o Ajuntament és una construcció de característiques plenament romàntiques, fet que s’ha aprofitat per a filmari diverses pel·lícules. La seva arquitectura d’estil neoclàssic es de formes pures i simples sense massa ornamentació. Fou construït entre els anys 1863 i 1867 i segueix els paràmetres de molts altres edificis vilanovins d’estructura senyorial de la primera meitat del segle XIX. La part baixa ex porxada, amb el cos central sobresortit. Els elements ornamentals que cal destacar de l’edifici s’inscriuen a l’entaulament i els timpans de volutes que hi ha sobre les obertures de la planta noble de l’edifici. El conjunt es rematat per una balaustrada. Fou dissenyat pel mateix arquitecte que feu la Font de la plaça Miró, Francesc de Paula del Villar.