EIXAMPLE VILANOVÍ, LA RAMBLA

Si el carrers sant Gervasi i Caputxins representaven el creixement setcentista i l’ampliació vuitcentista a continuació de l’antic recinte medieval de la vila vella, la Rambla Principal, urbanitzada durant el segle XIX i XX representa la obertura vuitcentista i noucentista de la vila fins enllaçar amb el Barri de Mar. La Rambla Principal constitueix la principal artèria urbana de lleure dels vilanovins, on es concentren un gran nombre de cafeteries i edificis de lliure (teatre, cinema). És un espai realment deliciòs per passejar per sota de plataners, aturar-se en una terrassa i gaudir d’un conjunt d’edificis molt notables, englobant diversos estils artístics que van del neoclassicisme al noucentisme, passant per l’eclecticisme i el modernisme. De tot el conjunt cal destacar: el Teatre Principal (núm. 1), d’arquitectura neoclàssica de Josep Buxareu. Construït entre 1835 i 1837, de línies simples i escasa ornamentació, limitada a unes pilastres separadores; la Casa Sans de Gornal (núm. 6) casa d’estil romàntic entre mitgeres de planta baixa , dos pisos i golfes amb una galeria d’arcs amb esgrafiats florals al voltant, així com a les finestres de la planta principal.

Vilanova i la Geltrú - Eixample, casa Sans de Gornal

La Casa Girón Solé (núm. 38) és un habitatge modernista de formes sinuoses a la façana, amb un cert cromatisme aconsseguit amb rajoles de ceràmica vidriada;

Vilanova i la Geltrú - Eixample, casa Girón Solé

La Casa de Rafael Ferrer (núm. 61) és un edifici ecelèctic, molt clàssic i de composició simple -residència d’aquest “indiano” que tornava a Vilanova después de 30 anys-, la ornamentació del qual es limita als entaulaments sobre les finestres del primer pis i un fris de color vermell sota les finestres que decora les llindes del primer pis i el ràfec.

Vilanova i la Geltrú - Eixample, casa de Rafael Ferrer

Cal Juncosa o Casa Masip (núm. 76) és obra de Gaietà Miret dins del modernisme historicista (trencaigües neogòtics a les finestres), amb una destacada tribuna que suporta un balcó al pis superior.

Vilanova i la Geltrú - Eixample, casa Juncosa o casa Masip

La Casa Salomé Oliver (núm. 80) és una obra eclèctica que data de 1932, destacant la finestra neobarroca del primer pis.

Vilanova i la Geltrú - Eixample, casa Salomé Oliver

La Casa Josep Ventosa i Puig (núm. 82), edifici romàntic de gran simetría, amb ornamentació de pilastres estriades, entaulaments i frontons als finestrals del primer pis.

Vilanova i la Geltrú - Eixample, casa Josep Ventosa i Puig

La Casa Gener (núm. 104), casa modernista que utilitza diferents tècniques pròpies d’aquest estil com són l’estucat floral, la ceràmica vidriada i el ferro forjat, destacant la seva tribuna amb estructura de ferro i dieres emplomats.

Vilanova i la Geltrú - Eixample, casa Gener

la Casa Renard o Casa Magriñà (núm. 114), modernista, amb façana enretirada i un cos avançat, acabat en una cúpula d’escames de ceràmica vidriada, estant tot l’edifici rematat per maó vist com en la decoració de portes, finestres i carteles de la tribuna.

Vilanova i la Geltrú - Eixample, casa Renard o casa Magriñà

Can Pahissa (Rambla de la Pau, 46) és obra de J.M. Miró dins l’estil modernista, essent l’exemple més notable de tota Vilanova. L’obra fou promoguda per l’”americano” Sebastià Soler, enriquit amb el comerç del guano a Xile. Cal destacar el vestíbul de formes sinuoses i ovoides, la lluerna policroma de vitrall del saló i el jardí amb un mirador on hi figura el nom del propietari.