Dins la Colònia Güell, la cripta constitueix l’edifici més singular i emblemàtic. Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec d’Eusebi Güell de fer l’església de la colònia el 1898 i deu anys més tard es van començar les obres, entre els anys 1908 i 1914. L’església restava separada del petit món que constituïa la colònia, fóra de la retícula de carrers, l’església es convertia en una mena d’acròpolis, en un lloc apartat, enmig del bosc, un lloc misteriós i sagrat. Les altes torres (tres cimboris principals, un altre a l’esquerra i dues torres flanquejant l’entrada) que per aquest lloc havia projectat Gaudí haurien competit amb la xemeneia de la fàbrica. L’interior d’aquest temple tenia projectada una àrea central limitada per sis columnes, al centre de la qual aniria l’altar cobert per un gran baldaquí. La nau central havia d’estar coberta per tres cúpules.
|
|
De tot el projecte tan sols es portà a terme la part baixa, la cripta. La cripta de la colònia Güell utilitza per primera vegada en la història de l’arquitectura les superfícies amb forma de paraboloide hiperbòlic, tant en murs com en voltes, superfícies corbes generades a partir de les rectes que es tracen entre dues arestes no paral·leles, element que aporta a l’edifici un gran dinamisme i una extraordinària plasticitat.
|
|
Gaudí utilitzà en l’església de la colònia Güell gran varietat de materials: pedres basàltiques i calcàries, totxo ceràmic, escòria de fosa, ceràmica, vidre…, la combinació dels quals aportava a l’edifici, a més de les solucions a les necessitats constructives, la ornamentació i el simbolisme. Així els totxos i residus de fosa de l’exterior, a part de ser utilitzats com elements constructius, integraven l’obra a la natura i la dotaven de la simbologia religiosa necessària, aquests elements recremats simbolitzaven la purificació del temple.
|
|
|
A l’exterior cal destacar elements com l’entrada, a la part superior de la qual hi ha un plafó de trencadís de ceràmica i vidre que representa les quatre virtuts cardinals; el porxo que la precedeix i les típiques columnes gaudinianes, les finestres amb vitralls de colors protegits per una reixa feta de material reciclat de la fàbrica (agulles…) i decorades amb trencadís ceràmic; i el campanar.
|
|
A l’interior es delimiten tres espais: l’espai central on se situa el presbiteri, l’altra i la zona destinada als fidel; un espai a manera de deambulatori perimetral; i la sagristia, a la part posterior del presbiteri. D’entre els elements a destacar cal distingir entre els constructius (columnes, sostre i vitralls que formen vertaderes finestres que s’obren) i els elements mobles entre els que cal destacar el sagrari i els àngels que el custodien, obra de Josep M. Jujol; el mobiliari i les piques beneiteres fetes amb una valva d’ostra amb suport de ferro forjat. En un dels laterals s’observa l’espai on anava l’escala que portaria al pis superior. Les columnes i el sostre donen a l’espai una mena de sensació d’estar a l’aixopluc d’un bosc de palmeres.
|
A l’exterior del recinte, prop de la reixa d’entrada hi ha una reproducció feta el 1978 de la creu que Gaudí va dissenyar per coronar la porta del tancat de la casa Miralles de Barcelona. A la part alta de l’edifici tan sols trobem les entrades del que hauria estat el temple i al terra les marques d’on anirien les columnes i pilars que aguantarien la coberta.
|
|
