La Colònia Güell és un clar exemple del paper que tingué la indústria tèxtil durant la revolució industrial a Catalunya. Fou fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, en uns terrenys que el seu pare havia adquirit al terme de Santa Coloma de Cervelló, traslladant la fàbrica de Sants (Barcelona) “Güell, Ramis i Cia” coneguda amb el nom de Vapor Vell per manca d’espai i per evitar la conflictivitat obrera. Encara que Eusebi Güell encarregà a Antoni Gaudí la planificació de la colònia, aquest delegà en deixebles seus com Joan Rubió i Bellver o Francesc Berenguer i Mestres. El 1945 el seu director Santiago Güell va vendre la fàbrica a la família Bertrand i Serra, que continuaren la producció fins el seu tancament el 1973.
Les instal·lacions de la fàbrica comprenien entre d’altres el tint vell, les filatures, les cardes, l’assecador gran, la sala de motors, l’assecador petit, el vapor, els telers Picanyol, la fusteria, les bateries, la forja, els telers vells, els rentadors, la porteria, l’església i els telers nous.
|
Les edificacions més destacades són: la fàbrica de pisos o edifici principal, seguint el model anglès o “manchesterià” amb planta baixa i quatre pisos de planta lliure amb grans obertures, destinada a la filatura del cotó; els edificis de dents de serra o naus d’una sola planta que prenen el seu nom per la forma de la teulada, destinats fonamentalment a la secció de teixits, amb obertures a la teulada com a font d’il·luminació indirecta; l’assecador, destinat a l’assecat dels teixits un cop tenyits i caracteritzat per les seves façanes de maó vist, disposant aquest element en forma de gelosies que permetien la ventilació sense que entrés la llum del sol que hauria deteriorat els teixits (tintat); i la xemeneia, element que formava part del sistema motriu de la fàbrica, el vapor, amb una màquina de vapor inicial de 500 CV, substituïda per una altra de 1000 CV, la més gran que va construir l’empresa “La Maquinista Terrestre i Marítima”.
|