En aquesta casa va néixer el 29 de desembre de 1911 el pare Francesc Palau.
|
|
“Als disset anys comença els estudis de filosofia i de teologia al Seminari de Lleida. L’any 1832, Francesc Palau té vint-i-un anys. La seva opció és entrar en el carmel teresià, al noviciat de Barcelona (el convent es trobava a l’actual Mercat de la Boqueria). El 1835, la revolució l’obliga sortir del convent que és cremat.
|
En situació d’exclaustrat, el 2 d’abril de 1836 és ordenat capellà a Barbastre (Osca). Recorre les diòcesis de Tarragona, Barcelona, Girona i Vic alhora que exerceix el seu nomenament de Missioner Apostòlic i altres ministeris sacerdotals.
Els atzars polítics del nostre país el porten a exiliar-se a França durant onze anys, entre els seus 29 i 40 anys. Allà fa vida solitària al voltant del Santuari de Nôtre Dame de Livron. El seu estil de vida atreu homes i dones que fan camí amb ell. Pateix la injusta persecució de la seva vida retirada a la solitud de les coves de Monesir, Livron i Cantayrac. Defensa, mitjançant un llibre, la vida solitària.
|
|
Quan torna a Espanya, el 1851, funda l’Escola de la Virtut, l’obra catequètica per adults més important a la Catalunya del XIX. L’escola és sota la protecció de Maria en la seva advocació de Mare de Déu de les Virtuts. També és nomenat director espiritual del seminari de Barcelona. Tres anys després de la fundació de l’Escola de la Virtut, aquesta era suprimida de manera arbitrària i ell era confinat a Eivissa. En 1860, mentre predica a Menorca la Novena de les Ànimes, funda la Congregació de les germanes Carmelites Missioneres. Combina la intensa activitat apostòlica amb missions populars, predicació ... i amb l’activitat fundacional.
|
|
Alliberat del confinament a Eivissa, es dedica a la predicació de l’Evangeli i a l’atenció de malalts psíquics i marginats de la societat, principalment a Barcelona, a Vallacarca. El 20 de març de 1872 la mort li sorprèn a Tarragona”, així es descriu la seva vida i obra al web del col·legi de la Mare de Déu del Carme del Prat de Llobregat.
|
La seva casa natal conserva elements originals d’inicis del segle XX. Damunt la seva habitació s’ha habilitat un espai destinat a oratori amb un quadre de la Verge de la Virtut del pintor Federico Laorga. La façana de la casa, que fou habilitada per a ser visitada l’any 1982, està presidida per una escut carmelità, obra de l’escultor Eduard Serra.
|