Sant Gaietà (1480-1547), co-patró d’Aitona fou beatificat el 1629 i santificat el 1671. Prop d’aquestes dues dates, amb molta probabilitat, es van produïr els fets miraculosos succeïts a Aitona, protagonitzats pel sant: “La Villa de Aytona, obligada a S. Cayetano, hizo voto de labrarle una Capilla; en esta conformidad fueron aprestados los materiales. Trujeron piedra para hacer un horno de cal; diéronle fuego para que se cociese y estuvo ardiendo el tiempo que era menester. Al fin echaron de ver que toda la piedra era piedra viva, nada apta para cocerse, y no habia otro remedio sino hacer otro horno. No consintió S. Cayetano que el gasto hecho se perdiese, mas se luciese así la devoción de los vecinos como su poder, pues al dia siguiente lo habían dejado por inutil lo hallaron a proposito, que toda la piedra viva se había vuelto cal perfecta”
|
“La Villa de Aytona, afligida por una plaga, que Dios le habia enviado, de CUCA, que es un genero de langosta muy dañosa a los campos y a todo género de fruto lloraba al malogro del año. Hicieron voto a S. Cayetano de hacer una procesión todos los años (y hoy en día se hace por el mes de mayo, en que van muchas doncellas vestidas de blanco con guirnaldas y ese día es de fiesta) pues al dia siguiente que hicieron la promesa en todos los caminos se hallaron montones de aquellos animales muertos, con que quedó la gente muy libre y muy devota”.
|
|
No es tracta d’un relat fantasiós i sense cap base històrica. De fet coneixem la gran devastació que va causar una plaga de llagosta molt important que es va produïr a Catalunya els anys 1687 i 1688, que va provocar una conjuntura econòmica molt crítica, a la qual s’hi afegí l’augment desproporcionat de l’allotjament de tropes espanyoles (obligació que tenia la població civil de donar hostage als soldats), les quals es disposaven a reprendre la guerra amb França.
|
La capella de Sant Gaietà és un temple, immers en la trama urbana, de planta pràcticament rectangular. Té una nau principal amb dues de laterals, un creuer i dues sagristies. Destaca de tot l’edifici el creurer, amb una cúpula semiesfèrica i cimbori amb obertures a l’exterior que proporcionen llum al temple. Per damunt de les capelles laterals transcorre el cor. |