El nom prové del càrrec que ocupava la família Vilafranca, propietaris de l’edifici a principis del segle XVII, documentat ja dos segles abans. A finals del segle XIX va ser adquirit pel vilanoví Josep Ferrer-Vidal que promogué una reforma de l’edifici dotant-lo d’un caràcter historicista neogòtic com si d’una fortalesa es tractés, incorporant a la nova arquitectura elements de l’antic edifici, com el portal o un escut de marbre.
|