Segons les troballes fetes a finals del segle XX i principis del segle XXI podem demostrar que Gironella té una història realment concorreguda. Les restes de ceràmica ibèrica, que ens parlen d’un assentament humà cap al segle III aC, certifiquen que l’emplaçament que avui ocupa la vila ja fou habitat molts segles abans que la documentació de què disposem.
|
|
Ara bé, la primera vegada on es cita documentalment la localitat és el 899, quan a l’Acta de Consagració de Santa Maria d’Olvan es parla del poble i, més concretament de la seva església. Abans d’aquesta cita també en l’Acta de Consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell es fa constar la vila de Gironella, el 839 dC, però d’aquest document se’n dubta la seva validesa.
|
És a partir d’aquí, del 899, on hem de parlar de l’església vella de Santa Eulàlia. Probablement l’antiga església va aglutinar un petit nucli poblacional que, poc a poc, es convertí primer en castell i després en vila. L’origen de Gironella es deu, doncs, a aquesta església d’estil primerament romànic que, al llarg del temps s’ha anat remodelant fins a passar a ser d’estil gòtic.
|
De l’estructura original en queden pocs vestigis. L’església és formada per una única nau amb volta apuntada. De la planta original se’n va amputar un braç, acurtant d’aquesta manera el transepte i eliminant la planta de creu llatina inicial. A costat i costat de la nau s’hi van afegir dues fileres de finestres d’arc de mig punt. L’absis semicircular va esdevenir poligonal i, més tard hi van incloure nerviacions que van convertir la cobertura a l’estil gòtic, ja que la volta de l’absis va passar a ser de creueria, coronada per una clau de volta circular amb la representació de Santa Eulàlia. La reconeixem perquè vesteix amb túnica, porta la corona i la palma del martiri i una creu en aspa. A més, és flanquejada per dues pinyes, semblants a les de l’escut gironellenc, cosa que fa especular que es tracti d’un símbol que pretén identificar la imatge de la Santa amb la parròquia de la vila de Gironella.
|
Per altra banda, el campanar no fou afegit fins el 1445, quan es va construir una torre rectangular de dos pisos, el primer dels quals consta de vuit finestrals amb arc de mig punt adovellats, quatre a cadascun dels costats més llargs, i de quatre finestres més petites al segon pis, amb arcs de mig punt també adovellats. Sobre aquests una cornisa amb ondulacions completen la decoració d’aquesta part de l’edifici. Cal afegir que si tenim l’oportunitat d’accedir a la part més alta del campanar a través de l’escala de cargol podrem obtenir extraordinàries vistes de la població i del riu Llobregat en el seu curs per la contrada. |