Com ja passà amb Viladomiu Vell, l’empresari català Tomàs Viladomiu i Bertràn va decidir, el 1874, construir una nova colònia a pocs quilòmetres de la que ja havia construït feia ben poc temps. Viladomiu Nou també es convertiria en una de les colònies més importants de la població i de la comarca.
|
Per demostrar el bon moment econòmic que passava la fàbrica es van anar construint nous edificis, habitatges per a més obrers, una altra escola, el forn, i altres diversos recursos que eren clars identificadors d’aquest estat econòmic.
|
L’exemple més clar de grandesa el trobem a la Torre de l’Amo. Un edifici construït el 1905, de planta rectangular coronat al centre per una torratxa que, permetia guaitar unes meravelloses vistes, permetia l’entrada de llum a l’interior de l’escala i, en cas de necessitat, també per controlar els obrers.
|
La torre consta de planta baixa i primer pis, sense decoració massa carregada. A la planta baixa en destaquen dues finestres de fals arc que flanquegen la porta principal. Al primer pis observem una petita balaustrada amb barana de forja. Just sobre, una cornisa amb una sèrie seguida d’arcuacions cegues que proporcionen a l’edifici un caràcter neohistoricista.
|
Cal esmentar que la funcionalitat que se li havia atorgat ha canviat molt, fins al punt que avui alberga el Centre d’Interpretació del Parc Fluvial.
|
Al llarg de la història cap de les dues colònies Viladomiu ha mantingut sempre una producció constant. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la societat formada entre les dues fàbriques Viladomiu (SA Viladomiu) va esdevenir col·lectivitzada, i no fou fins després de la guerra que es reprengué l’activitat i es retornà la propietat als seus amos. Això exemplifica, doncs, la complexitat de manteniment d’una o d’unes colònies d’aquestes característiques i exalta encara més els edificis i les obres construïdes pels promotors de les mateixes. És tot un èxit que avui en dia es conservin en tan bon estat de conservació uns edificis que han sorgit del no res i que han patit el pas de diferents guerres i diversos problemes sindicals.
|
|