"El segar era l’activitat més laboriosa de quantes es realitzaven als arrossars. Començava a l’agost amb els arrossos més primerencs i s’acabava quan es podia. Depenia dels temporals, de les dificultats i de la quantitat de gent disponible.
|
En el moment de segar es desplaçava al Delta gent de tota la Mediterrània. Colles i colles de segadors que arribaven amb el Carrilet, amb les bicicletes enganxades als suports que portaven els vagons fora; de vegades les bicicletes no cabien i les portaven en vagons de càrrega: era tot un espectacle. Masos, masets, casetes, barraques i, fins i tot, els pallers, s’omplien d’homes que venien a segar. El Delta es convertia en un formiguer de persones.
|
En la tasca de segar, cal nomenar la figura de l’aiguader
que era el que portava l’aigua als segadors, ja que era una tasca dura i provocava molta deshidratació. Preferentment eren nens, dones o algun home gran.
Al segar, per evitar que l’aigua toqués les espigues, es deixaven els arrossars amb molt poca aigua i era possible, amb una mica d’habilitat, agafar trenques
amb les mans, feina a la que es dedicaven amb molta cura, quasi bé tots els nens del poble".
|