En les coves o abrics a cel obert d’aquesta part de la serra de Godall uns pobladors que van viure ara fa entre 4.000 i 5.000 anys i que tenien com a lloc d’hàbitat el que es coneix avui en dia com la Foia d’Ulldecona, van deixar testimoni de la seva activitat en les pintures rupestres que avui en dia mereixen el nostre reconeixement per la seva qualitat i excepcionalitat.
|
|
|
“Les figures de l’Abric I són, sens dubte, l’element més atractiu dels conjunt de pintures rupestres de la serra de Godall. Malgrat l’erosió natural que pateix, i que afecta un gran nombre de figures, s’han pogut comptabilitzar fins a 145 elements relacionats amb la cacera.
|
En l’eix central de la composició, un conjunt de cérvols i cérvoles, representats d’una manera dinàmica, corrent cap a l’esquerra, s’ha vist sorprès per una batuda de caça. Els arquers envolten els animals i disparen una pluja de fletxes amb els seus arcs de grans dimensions. Els animals, espantats, tracten de fugir desesperadament, tot i que la majoria mostren ja diverses fletxes clavades al damunt del seu cos. Els caçadors corren i disparen alhora des de tots els angles possibles, en una estratègia que podria interpretar-se com una emboscada. Mentre els uns empaiten els cérvols, els altres, situats davant dels animals, semblen atrinxerats darrera del rocall, amb les cames mig flexionades per tal de fer més efectiu l’ús de l’arc i de les fletxes.
|
|
És interessant constatar com les figures foren creades (i algunes posteriorment repintades) en etapes diverses. Les sobreposicions dels colors ens indiquen el procés d’execució”
“L’art prehistòric el van crear comunitats humanes per a les quals el món espiritual tenia una importància especial. Aquests grups tenien creences i idees que devien explicar tot allò que desconeixien del món que els envoltava. Almenys, en alguns casos, els homes i les dones del passat van tenir la necessitat de plasmar les seves inquietuds i ideologies i, per fer-ho, van utilitzar la pintura, l’escultura i el gravat”.
|
|
“Les pintures de la serra de Godall, també conegudes en la bibliografia científica com Abrics de l’Ermita o de la Serra de la Pietat i englobades dintre dels que es coneix com a art rupestre de l’arc mediterrani de la península ibèrica, can ser declarades per la UNESCO Patrimoni Mundial l’any 1998. La declaració reconeix la transcendental importància i rellevància del conjunt a escala mundial. Així mateix, ha de servir també per remarcar la necessitat de protegir i mantenir aquest llegat del passat i transmetre’l a les generacions futures.
|
L’anomenat arc mediterrani de la península ibèrica, que s’estén al llarg de 800 Km des de Catalunya fins a l’extrem oriental d’Andalusia-, integra més de 757 jaciments amb pintures que comparteixen unes característiques que les singularitzen i les fan úniques a tot Europa.
|
És el que coneixem com a art llevantí, del qual George Bandi va dir que era l’art més viu de la prehistòria a Europa. La major part de les pintures de la serra de Godall són d’aquest tipus. Els trets que diferencien l’art llevantí són aquests:
- Les pintures es troben a l’aire lliure, en balmes i abrics poc profunds, prop de les fonts i cursos d’aigua, en indrets que sovint ofereixen un domini visual d’extensions geogràfiques molt àmplies
- Les figures representades, tant homes i dones com animals, tenen detalls que les doten de cert realisme.
- Els elements es combinen per configurar autèntiques escenes, representacions de caceres, conjunts faunístics, grups de figures humanes i arquers, però també possibles danses, enfrontaments entre guerrers, escenes de recol·lecció, etc
- Els pintors utilitzaren diferents recursos tècnics per tal de suggerir moviments i dinamisme (com, per exemple, dissenyar les cames dels caçadors i les potes dels animals completament horitzontals per expressar que estan corrent o que quasi volen per l’aire).
|
|
En alguns punts d’aquest territori també trobem altres manifestacions artístiques més habituals en altres llocs, com ara l’art esquemàticoabstracte, que utilitza elements de difícil interpretació. ”
|