La població actual fou fundada pels àrabs a redós del seu castell. Fou repoblada posteriorment a partir de la carta de població atorgada per Ramon de Montcada l’any 1222. El 1274 el mestre de la comanda hospitalera d’Amposta, Berenguer d’Almenara, va donar llicència als habitants d’Ulldecona per traslladar-se a la foia, prop del camí de València, per tal de fundar una nova població de nom Sant Lluc d’Ulldecona. L’any 1358 la nova població ja tenia 227 famílies. La nova vila estava aleshores envoltada de muralles i tenia planta quadrangular; tenia els límits en els actuals carrers de Murada de Dalt i Muralla de Baix, tenint la Plaça de l’Església al bell mig i el carrer Major que travessava, com avui en dia, longitudinalment el nucli. Sembla que la muralla disposava de 31 torres i 4 portals d’entrada a la població.
|
Fins a inicis del segle XIX les cases encara estaven totes dins el recinte emmurallat i no fou fins a inicis del segle XX quan l’expansió urbanística s’escampà arreu. Així un passeig per la part antiga de la població ens transmet aquest regust d’antigor, de solera històrica i de petjada històrica ben entesa. Cal aturar-nos especialment al centre neuràlgic d’Ulldecona, la plaça de l’església, coneguda popularment com el Pèrxens, on el tarannà de la vila, tranquil i al mateix dinàmic no ens deixarà indiferents.
|
