Castell de la Guàrdia Lada a Montoliu de Segarra

L’any 1026, el nom de “Guardia Grossa” apareix en el Liber feudorum maior, en una delimitació del terme de Cervera que molt probablement fa referència a la Guàrdia Lada, ja ben documentada des de mitjan segle XI. Pocs anys més tard, el 1075, el castell ja té senyors i castlans coneguts: Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa Adalen el confien a Guifré Bonfill i Sicarda, iniciant així una llarga cadena de dominis i fidelitats.

Des del principi, el domini superior va pertànyer als comtes de Barcelona, que el van infeudar als Cervera, dins l’engranatge feudal del territori. El castell, així, esdevingué peça clau d’un joc de poder que passava de mans en mans, fins a donar nom a un llinatge propi, els Guàrdia o Guàrdia Lada, vinculats als Cervera.

Al segle XIII, les aliances familiars tornen a teixir la seva història: Marquesa de Cervera es casa amb Guillem de Guàrdia Lada, i en quedar vídua entra a l’Orde de l’Hospital. Ella mateixa cedeix el castell a l’orde, cessió que el rei Pere el Gran confirma el 1261. Des d’aleshores, el domini hospitaler el va anar gestionant a través de diversos castlans fins que, amb l’abolició de les senyories al segle XIX, el castell va perdre definitivament la seva funció feudal.

Del conjunt, en destaca una fortificació singular: de planta pentagonal, sense torres que trenquin la seva regularitat, amb fossat i estructures semi-subterrànies que encara evoquen la seva vida antiga. Sota l’obra baixmedieval s’hi amaga un nucli més antic, del segle XI, amb una torre circular que recorda els orígens altmedievals del recinte. Al segle XV es reformà bona part del conjunt, i ja al 1660 només en restaven dempeus les muralles, com a silenciós testimoni d’un passat feudal ja extingit.