La població de Sant Quintí de Mediona
commemora amb aquesta festa, amb aquesta recreació històrica, un dels fets històrics més significatius i alhora sagnants de la seva història: la crema del poble l’any 1714 a càrrec del soldats de Felip V. Per unes hores la població torna al segle XVIII, els antics menestrals tornen a fer sentir les seves eïnes treballant, el campament de l’exèrcit borbonic s’instal·la a la població i els vilatans defensen la seva vila. Accions teatrals, canons, trabucs i tambors omplen els antics carrers de Sant Quintí, obrint les portes als visitants que també poden gaudir d’altres propostes com les degustacions gastronòmiques de les sopes del campament, sopes d’arreu del món que es poden menjar durant tot el matí, o els embotits i carquinyolis típics de la població, o la botiffarada popular.
|
|
"La mort sense descendència del rei Carles II va esdevenir la base d’un dels episodis bèl·lics més importants que ha patit el continent europeu. La guerra de Successió lluny de ser una contesa encotillada dins dels límits peninsulars, va ser, a la primeria del segle XVIII, un dels primers conflictes globals.
|
|
El monarca en morir va nomenar hereu universal a Felip d’Anjou, el futur Felip V, nét de Lluís XIV de França. La proclamació d’un Borbó com a rei d’Espanya convertia als francesos en amos i senyors de tota Europa. Anglaterra i la República de les Províncies dels Baixos que veien perillar la seva superioritat comercial. Finalment, l’emperador germànic Leopold d’Àustria, va reivindicar els seus drets dinàstics a la monarquia hispànica, que va cedir al seu fill segon, l’arxiduc Carles d’Àustria, el futur Carles III.
|
|
|
Així es van enfrontar dos bàndols, Anglaterra, els Països Baixos i l’imperi Germànic que van formar inicialment la Gran Aliança de l’Haia, a la qual després es van afegit també Savoia i Portugal, enfront dos estats borbònics, França i Espanya. La guerra estava servida i l’enfrontament arreu d’Europa va ser imminent.
Finalment la guerra després de diversos aconteixements va deixar de ser europea per centrar-se a Catalunya. Durant els anys 1713 i 1714 la guerra es va desenvolupar a Catalunya en dos escenaris diferents. La superioritat militar borbònica es constata per una banda en el que poden qualificar com un setge convencional a Barcelona i per l’altra en operacions de contrainsurgència contra els resistents escampats pel territori amb molta violència i sectarisme. Els aixecaments contra les tropes borbòniques es succeeixen. N’hi ha a Sant Martí Sarroca, Caldes de Montbui, Oristà, Martorell... però la superioritat numèrica de l’invasor s’imposa i, malgrat algunes victòries a Arbúcies o a Balsareny, la desfeta dels catalans és inevitable.
|
|
|
És en aquest context quan Sant Quintí de Mediona pren protagonisme. El 10 gener de 1714 es va produir una revolta popular provocada per un nou impost decretat pels ministres borbònics. La repressió fou brutal amb execucions massives i incendis de poblacions que seguien la consigna donada “que conciban un gran temor u miedo”. És de remarcar la crema els primers mesos de 1714 dels pobles de Torelló, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Oristà, Sallent, Caldes de Montbui, Sant Hipòlit de Voltregà, Peramola, Viladrau, Espinelves, Sallent, part de Manresa i Terrassa, Vilassar de Dalt, Teià... i l’arrasament de tot el poble de Sant Quintí de Mediona, on foren s’assassinen diversos dels seus habitants."
|
|
|
|
 | | Sant Quintí de Mediona - El Mata-Degolla |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Propera edició: 04/11/2012
