El turó que engloba l’antic castell i poblat d’Olèrdola
fou habitat ja en època neolítica
i l’edat del bronze
. Tot i que només resten pocs vestigis d’alguna cabana, d’eines i atuells certifiquen la presència d’individus en temps tan llunyans, són suficients per afirmar que l’indret va ser habitat, com després ho fou també pels ibers
.
|
|
|
D’aquests ja ens resta part d’una muralla, suposadament iberoromana
, bastida als primers temps de la romanització, a les darreries del segle III dC. De fet, aquesta sustenta la base de la posterior muralla romana
, col·locada tot interceptant l’únic accés practicable al turó. El vallum romà tancava la muntanya de manera que fos impenetrable l’entrada d’enemics. Els seus blocs de pedra sense escairar conformaren també les parets de les cases del poblat interior.
|
|
|
I dels romans no és l’única resta que en queda, ja que també es conserva la torre talaia
i la cisterna
buidada a la roca. La torre talaia, situada al punt més elevat de la plataforma, fou construïda també en grans blocs escairats quadriculars (opus quadratum). Defensava l’altre punt del turó que no estava envoltat de cingleres, i s’utilitzava també com a torre de guaita de la via Heraclea, que després seria la via Augusta. Per altra banda, la cisterna que data del segle II-I aC, s’utilitzava per emmagatzemar l’aigua de pluja, recollida per dos canals des del capdamunt de la muntanya, i té la capacitat d’uns 350000 litres.
|
|
|
|
|
|
Cal esmentar, però, que de la fundació de la ciutat no en tenim constància documental fins als voltants del 929, quan el comte Sunyer va erigir un petit poblat
i l’església de Sant Miquel
per tal de sufocar les ràtzies musulmanes de ple segle X. De fet, s’han trobat referències del castrum i civitas Olerdulae, esmentats així entre 950 i 978, de domini comtal, i sabem que van sofrir grans danya en l’escomesa d’al-Mansur l’any 985. Potser aquestes incursions foren determinants per augmentar la importància d’aquest petit emplaçament al bell mig de l’actual Parc Natural d’Olèrdola, com ho exemplifica l’autoproclamació de Mir Geribert com a princeps Olèrdola, o la nombrosa quantitat de documents que certifiquen vendes, cessions, testaments.
|
|
|
|
|
|
|
|
Una zona de plena activitat econòmica, així com també d’intensos períodes de guerra. Una gran abundància sitges excavades a la roca d’entre el segle X i el XIII demostren la necessitat d’una població llunyana als camps de conreu i amb necessitat d’emmagatzemar aliments per a llargs períodes d’aïllament a la talaia rocosa.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
