SANTA MARIA

L’espectacular església parroquial de Santa Maria és un edifici situat a la mateixa plaça que el monument als castellers i que el palau reial, al rovell de l’ou del nucli de Vilafranca del Penedès . L’antiga capella del segle XII que s’emplaçava al mateix lloc va donar pas a aquest temple gòtic bastit al segle XV amb una sola nau amb volta de creueria i una cripta més tardana. Aquesta, del segle XVI, és coberta també amb una volta de creueria però molt aixafada, fet pel qual se’n deriven dues claus de volta per suportar millor el pes.

L’exterior del temple es caracteritza per la magnífica façana de transició, iniciada al renaixement i reformada en un estil neogòtic a principis del segle XX. La portalada s’obre en un arc lleugerament apuntat, amb diverses arquivoltes sense decoració. Sobre les arquivoltes hi trobem una mena de frontó en punxa coronat amb una creu, que dirigeix la nostra atenció cap a la gran rosassa que presideix la façana, amb vitralls emplomats de diferents colors, com també passa amb els de l’absis, que deixen entrar la llum tot creant un ambient característic i únic. El cobriment, a dues aigües, és ornamentat per un conjunt d’arcs cecs al més pur estil llombard, que s’adossen a les dues torres campanar que s’erigeixen a costat i costat de la façana, inicialment de planta quadrada i en el seu últim tram de planta octogonal.

Unes escales de cargol condueixen a l’espai més gran del campanar, on hi trobem l’àngel penell original, sota encara de la cel·la on dormien alguns monjos, que havien de repicar vint-i-set tocs de campana per anunciar qualsevol esdeveniment civil o religiós d’importància per a la vila. Ambdós campanars són finalitzats amb un coronament en forma de pinacle cònic , i el de la dreta amb l’afegit de comptar amb un àngel de ferro al capdamunt.

A un dels laterals hi trobem la portalada de Santa Maria , una antiga porta a l’església que conserva les pintures murals del segle XIV, repartides en les dovelles de l’arc de mig punt. Sobre seu, en cadascun dels contraforts que suporten la nau central, hi trobem una gran diversitat de gàrgoles, la majoria d’elles representant animals reals i fantàstics.

Però bé, la importància d’aquesta primera basílica catalana en aplicar l’estil gòtic no solament prové del seu exterior, sinó també de l’interior amb la seva única nau coberta amb volta de creueria de cinc trams que responen a les cinc capelles laterals, característica per la gran bellesa i perfecció arquitectònica. Malgrat moltes de les obres que albergava la basílica foren cremades per la Guerra Civil Espanyola, se’n salvà un conjunt de Josep Llimona a la cripta del temple cristià.

Es tracta d’un conjunt escultòric modelat en marbre de Carrara format per set figures concebudes en un episodi narratiu, que explica l’enterrament de Jesucrist després que aquest fos crucificat. També n’hem de destacar l’altar de sant Fèlix , a una de les parets laterals, amb dos àngels aletejant i sostenint una peana i una senzilla llosa de marbre blanc i rosat. És esmentada en els documents ja al segle XII, concretament el 1188, quan rei Alfons II li concedí els drets de notaria. No obstant, com ho demostra la làpida quasi bé il·legible de l’absis, sembla ser que la primera pedra fou posada el 1285.