Església de Sant Joan Baptista d'Olesa de Bonesvalls
|
La tipologia de les restes conservades de la primitiva església de Sant Joan Baptista , tot i que desconeixem la data de la consagració d’aquest temple, ens porten a datar-lo a començament del segle XI . Documentalment, però, el primer esment com a església parroquial data de 1183 , dins el domini del Castell de Carvelló, sota el patronat del qual restaria fins el segle XV. | ||||
| ||||
El mur lateral a migjorn de l'església, correspondria a la primera església románica de Sant Joan, anterior a l’edifici de l’Hospital . Conserva dues espitlleres i una porta d'arc que dona accés a l'església des de l'antic fosar. Aquesta edificació románica de dimensions reduïdes és mantingué intacta fins el segle XV. El 1520 es començà a construir la rectoria i entre aquesta construcció i mitjan segle XVIII s’afegiren diferents capelles laterals ( capella de la Mare de Déu del Roser, capella de Sant Rafael, capella de la confraria de la Preciosa Sang...). El 1732 es beneïren tres campane s i el 1740 es va colocar el retaule de Santa Madrona . | ||||
| ||||
Tot i el seguit d’afegits, l’església es va quedar petita i s’optà per bastir-ne una de més gran d’estil neoclàssic . El nou temple es beneí el 24 de juny de 1777 . En aquesta època també es remodelà la rectoria . La nova església parroquial de Sant Joan Baptista és un edifici d'una sola nau rectangular, amb tres capelles per banda , coberta amb volta de canó de cinc trams entre arcs torals i cinc llunetes per banda i capçalera recta amb dues grans petxines, símbol de Sant Joan Baptista, i volta de quart d'esfera a l'interior. La porta és d'arc escarser amb la data 1776 a la dovella central. Sobre la porta hi ha un rosetó rematat per un ull de bou. El campanar , adossat al costat esquerre, és de 1808 . És un campanar de base quadrada sobre la qual s’aixequen dos cossos amb les arestes escairades, coronat per una balustrada . Al cos superior té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, amb una campana a l'obertura de migdia i a sota el rellotge, que data de 1956. Al peu de l'església, davant la porta, hi ha el cor amb balustrada de fusta , i a sota es conserva la pica bautismal . Adossades a l'església hi ha la rectoria i la sagristia . La sagristia , construïda on hi havia el cor de l’antiga església, té un arc escarser de pedra amb les arestes treballades. Conserva grafits dels segles XVI i XVII als panys inferiors de la volta amb noms de persones del poble, que aparegueren en la reconstrucció portada a terme el 1948, doncs el 27 de juliol de 1936 el lloc havia estat saquejat i expoliat. | ||||
| ||||
Els altars de les diferents capelles estaven dedicats a: a la dreta, Sant Isidre (barroc, de mitjan segle XVIII), Nen de Praga o Santíssim Nom de Jesús ( de mitjan segle XVI) i Roser (neoclàssic, de 1596); a l’esquerra, Sant Crist (neoclàssic), Sant Sebastià , abans dedicat a Santa Madrona (neoclàssic, de mitjan segle XVIII) i Sagrat Cor (d'inicis del XIX) Tots eren de fusta menys el de l'Altar Major, dedicat a Sant Joan Baptista (neocàssic, de 1810) i el del Sagrat Cor obrats d'estuc de guix. |
