La lluita de l’home per proveir-se d’aigua ha estat una constant al llarg de la història de la humanitat, però això en terres de secà com és Linyola i el territori circumdant es convertí en una necessitat. Si a finals del segle XIX arribava l’aigua a la població, no seria fins l’any 1932, any de la seva inauguració, que la construcció del Canal Auxiliar d’Urgell que creua el municipi obria la possibilitat del regadiu a un territori de
Aquesta obra de l’enginyeria hidràulica canviaria d’una vegada per totes la fesomia de les terres linyolenques, que a l’actualitat permeten conreus com el panís, l’alfals i els arbres fruiters.
Així l’any 1961 es portà a terme la transformació de
Un monument inaugurat el 16 de maig de 1993, el Monòlit del Barranc, recorda aquella gesta d’aquells que promogueren la transformació de terres de secà en terres de regadiu el 1961.
El següent pas en el regadiu d’aquestes terres fou l’any 1971 quan la Col·lectivitat de Regants núm. 20 dels canals d’Urgell inaugurà l’embassament regulador d’aigua del Barranc per regar solament de dia.
Encara el 1972 els linyolencs van inaugurar un nou embassament d’aigua potable amb capacitat de
