❮
❯
L’església parroquial de santa Maria de Linyola, l’edifici més destacat de la vila i alhora el més reeixit de tots ells manté algunes traces de l’estil romànic malgrat que l’edifici en sí pertany a l’estil gòtic. La seva construcció s’inicià el tombant del segle XV amb el XVI.
És un edifici d’una sola nau amb contraforts i absis poligonal de quatre costats. Les capelles que s’obren als costats ho fan als espais entre contraforts.
Si haguéssim de destacar un element per sobre de tots els demés, aquest seria el seu campanar, un campanar vuitavat bastit a la darreria del segle XVI pel mestre d’obres Bartomeu Roig. El campanar presenta quatre torres de vigilància que li confereixen i el fan diferent de la resta de campanars de Catalunya. El 1594 el procurador i governador de les baronies de Bellpuig i Linyola comunicà a Bartomeu Roig que com a mestre d’obres de l’església tenia dret a l’obtenció d’un onzè dels fruits del terme.
El temple parroquial de Linyola resulta un edifici monolític de línies molt austeres, austeritat tan sols trencada a la façana principal per la porta d’accés d’estil renaixentista de començament del segle XVII, obra de l’artista romà Andrea Fortunato de Peregrinis que el 1601 vivia a Linyola. Les seves característiques formals l’emmarquen dins del segon Renaixement català. La porta, flanquejada per columnes d’ordre compost, està rematada per un frontó trencat amb volutes. A la part central de l’arc d’entrada de la porta hi ha un escut amb un feix o garba de lli, cultiu del qual en derivaria el nom de la població.
Sobre el timpà hi ha representada l’Anunciació en un estat de conservació molt precari. A l’esquerra apareix l’arcàngel Gabriel, a la dreta la Mare de Déu en un reclinatori i dalt la figura de Déu pare en actitud de benedicció. Per damunt d’aquestes figures s’obre una rosassa.
Durant la guerra civil de 1936 el temple de Linyola, com tants d’altres arreu de la geografia del país sofrí una sèrie de desperfectes i pèrdues com la seva imatgeria (el retaule major fou cremat per una columna de la FAI de Bellvís ) o les campanes. El 1942 es restituí una campana sufragada pel matrimoni Josep Piñol-Francesca Pedrós tot agraint la sort que havien tingut a la rifa de Nadal de 1940. El 2001 s’instal·laren tres noves campanes a tan insigne campanar.
L’any 1969, en paraules dels arquitectes Truñó i Cendoya, els nervis de la volta estaven en un estat perillosíssim i la volta tècnicament estava caiguda. Les obres de rehabilitació culminaren l’any 1971 amb la visita del bisbe d’Urgell.
