ESGLÉSIA DE SANT PERE CLAVER
| ||||
El santuari dedicat a sant Pere Claver s’aixeca en el lloc on va nèixer aquest jesuïta nascut a Verdú i canonitzat l’any 1888 pel papa Lleó XIII. Dedicà fins a l’extenuació la seva vida com a missioner primer a Nova Granada i després a Cartagena d’Índies, on morí l’any 1654. | ||||
| ||||
El santuari és un edifici de característiques modernistes historicistes, amb una gran portalada amb una arcuació dentada a la manera de les portes romàniques, sustentada sobre columnes. Per damunt s’obre un gran finestral que recorda els finestrals gòtics amb un guardapols que arrenca de dos capitells com a impostes. El coronament de l’edifici, cobert a dues aigües, presenta un acabat esglaonat. Un campanar d’espadanya d’una sola campana tanca l’edifici. La campana que porta el nom del Sant va ser fosa al taller Barberí d’Olot l’any 1940 i té un diàmetre de | ||||
|
Sant Pere Claver Pere Claver i Sobocano, el nom secular del qual era Pere Claver i Corberó, va néixer a Verdú el 26 de juny de 1580. Entre els anys 1596 i 1601 estudià a la Universitat de Barcelona i al col·legi de Cordelles. L’any 1602 ingressà a la Companyia de Jesús (jesuïtes), estudiant a Girona i Mallorca (1604-1608) sota el mestratge d’Alonso Rodríguez, passant a estudiar teologia a Barcelona. La seva vocació religiosa el portà a anar-se’n de missioner a Nova Granada (Colòmbia). Acabà la seva formació a Bogotà i el 1615 s’instal·là a Cartagena d’Índies, on a l’any següent va ser ordenat sacerdot. Va exercir el seu apostolat entre malalts, empresonats i especialment els esclaus negres que venien d’Àfrica, fent vot de ser sempre esclau dels esclaus , procurant la seva formació religiosa i la seva integració a la societat colonial, fet que l’enfrontà amb els grups socials més benestants. El dia 8 de setembre de 1654 moria a Cartagena d’Índies (Colòmbia), on fou enterrat. El 1727 fou proclamat apòstol de les Índies occidentals pel concili tarraconense. El 16 de juliol de 1850 fou beatificat pel papa Pius IX, que va proclamar el dogma de la Immaculada Concepció de Maria i la infal·libilitat papal, i canonitzat el 15 de gener de 1888 pel papa Lleó XIII, que va publicà l’encíclica Rerum Novarum que tracta del treball i la política social. La seva festivitat se celebra el 9 de setembre. És patró de Colòmbia, dels esclaus, dels afroamericans i de les missions catòliques entre la població negra. La seva veneració s’estén a l’Església Catòlica Romana i a l’Església Evangèlica Luterana d’Amèrica. La iconografia el representa amb hàbit jesuïta, predicant i acompanyat de negres i indis. |
BUTLLETÍ
Subscriu-te!
