NUCLI HISTÒRIC
Ramon Boleda , un verduní coneixedor de la seva vila i la seva història, deia: “Caminar pausadament pels nostres carrers, és submergir-se en el passat llunyà, descobrir la bellesa dels portals, finestres i finestretes i les pedres colrades per la pàtina dels anys”. Passejar pels seus carrers és captar els batecs històrics, descobrir racons i personatges i molt sovint redescobrir la seva activitat.
Ajuntament
| ||||
| ||||
|
L’edifici de l’Ajuntament és un dels elements arquitectònics destacats de la plaça. És un edifici noble de pedra vista amb muntants, llindes i cantoneres de pedra tallada i que el segle XVI ja feia les funcions de casa del Consell de la vila. L’escut que presideix la façana principal correspon a una remodelació portada a terme a la darreria del segle XVIII. Els soterranis, que havien tingut la funció de presó, acullen actualment el saló de plens i un petit museu de la ceràmica negra.
| ||||
| ||||
Les germanes carmelites de Santa Joaquima de Vedruna s’establiren a Verdú l’any 1872, portant a terme una tasca docent de formació de noies. La comunitat disposava de convent, col·legi i capella. Amb els anys deixaren la tasca docent per la de la confecció en règim cooperatiu. | ||||
Creu de terme | ||||
| ||||
Aquesta creu de terme del segle XIV, procedent de davant de l’ermita de Sant Miquel, substituí l’original que desaparegué l’any 1936. És una peça de bella factura gòtica Escarrerons | ||||
| ||||
Aquests carrerons semi porticats, amb arcades que els travessen de banda a banda, mantenen viu l’ambient més proper a la vila closa medieval, de petits carrers, ombrívols, humits i foscos tancats dintre del recinte de la muralla. Els Escarrerons
possiblement tancaria amb el carrer del Mur
, encara que el punt de conexió entre ambdos vials ha desaparegut.
| ||||
| ||||
Font de la Plaça Major | ||||
L’amplitud de la plaça respon al fet que l’espai estava originàriament ocupat per una bassa, a l’entorn de la qual s’anaren bastin entre el segles XV i XVI les diverses edificacions. Pels materials ceràmics exhumats d’entre el material de rebliment de quan es va tapar se suposa que deixà d’existir el segle XVIII. L’any 1899 s’erigí aquesta singular font en forma de torre emmerletada per commemorar la portada d’aigua a la vila, procedent de la Mina. Els plàtans que l’envolten corresponen també a la mateixa època.
| ||||
| ||||
|
El portal de Migdia , entre l’Ajuntament i l’edifici de la Cort del Batlle, anomenat també Mportal del Mercadal , és un del portals d’accés a la vila closa closa medieval. Ës un portal de doble arcada d’arc rebaixat.
| ||||
| ||||
|
Aquesta torre és un testimoni més del recinte de muralles que protegien i donaven aixopluc al habitants de la vila medieval a redós del seu castell. La Torre de l’antic portal de LLeida s’anomena també Torre de Sant Miquel perquè d’aquí arrencava el camí que recorria la carena i portava fins l’ermita del sant Miquel, partió dels camins de Bellpuig i d’Anglesola. Aquest antic camí, convertit en carrer Sant Miquel, fou el primer que experimentà un creixement fora del recinte de muralles, doncs, el cantirers per tal d’evitar el risc d’incendi que comportava la seva activitat, foren el primers en instal·lar-s’hi amb els seus obradors a partir del segle XVI, mantenint encara ara aquesta fesonomia urbana.
Un recorregut pels tranquils carrers de la vila ens permetrà gaudir dels seus vials amb aquell regust d’una antigor massa sovint perduda en els nostres pobles. Verdú conserva testimonis de la seva història, casals, llindes amb noms i dates que permeten reconstruïr moments passats i elements curiosos que ens faran adonar que estem davant d’un poble amb un passat molt dens en el que sempre es possible fer alguna descoberta nova.
| ||||
| ||||
| ||||
| ||||
BUTLLETÍ
Subscriu-te!
