El conjunt arqueològic de Vilaclara es troba prop de la masia de Can Prat i a peu d’un antic camí i constitueix un exemple d’hàbitat rural de transició entre les vil·les tardo-romanes i els masos altomedievals.
El conjunt de Vilaclara presenta diverses unitats d’habitatges amb les seves corresponents habitacions de pedra lligada en sec amb patis descoberts delimitats per murs longitudinals. Davant les habitacions caldria suposar que hi hagués una mena de porxo amb un embigat i coberta vegetal.
A les diferents estances es trobaren estructures pròpies d’habitació com dues llar de focs amb restes de menjar, banc correguts, algun armariet i en un dels patis un forn de pa amb la cendrera. Diverses estructures com un dipòsit, perforacions circulars al terra per encabir tenalles i una canalització, juntament amb diversos elements de premsa i la troballa d’un podall ens porten a pensar en la explotació de la vinya.
La cronologia del jaciment, donada entre d’altres elements per l’estudi de les ceràmiques, marca dos grans moments, un d’ibèric i romano-republicà i el més important, visigòtic, datable a l’entorn del segle VII dC.
Les característiques del jaciment són les d’un establiment típicament agrícola, encara que per la seva ubicació no es descarta que Vilaclara acomplís també una funció subsidiària de control del camí que arribaria als Prats de Rei.
