La casa natal de Rafael de Casanova és un gran casal construït entre el segle XVI i el segle XVIII, que resultà de la unió de tres cases. Aquesta família tenia el seu origen en el Mas Casanova de la Torre del terme de Moià i de la parròquia de Collsuspina, propera a la vila de Moià, on s’instal·là el 1651. El 1780 la família Casanova abandonà l'edifici com a residència, tenint des d'aleshores diversos usos (caserna, ajuntament, residència de la comunitat parroquial, escola, guarderia, sindicat agrícola, caixa rural...).
El 1984 l'edifici fou adquirit per la Generalitat de Catalunya a la família Vives-Casanova, descendents directes de l'últim Casanova. La seva adquisició responia a la voluntat de restaurar-lo, respectant les dependències i el mobiliari i mantenir la seva funció de Museu i Arxiu. El 1986 la Generalitat va ampliar l'edifici amb la compra de la casa veïna coneguda com Can Sabater i va iniciar les obres d'adequació que transformaren l'edifici en la seu del Museu local, Arxiu Comarcal i Museu Arqueològic, i culminaren amb la inauguració el setembre de 1993.
Rafael de Casanova era fill d’una família benestant de Moià dedicada al comerç del gra i de la llana. La seva situació acomodada es pot veure per les característiques de la casa, sobre tot al seu interior, ricament decorat.
La casa s’articula en una planta baixa, un pis i golfes, amb jardí a la part posterior i soterrani. Destaca la façana principal pels seus esgrafiats. Actualment la casa acull una exposició que mostra les claus del conflicte de 1714, des de l’esclat d’una guerra internacional per a determinar el successor a la corona espanyola després de la mort de Carles II sense descendència, fins la caiguda de la ciutat de Barcelona a mans de les tropes borbòniques, mentre Rafael de Casanova era responsable de la defensa de la ciutat com a conseller i comandant de la Coronela.
