|
Edifici de caire monumental construït entre els anys 1931 i 1941 per l’arquitecte Joan Rubió Bellver amb el llegat de les germanes Castells, articulant espais amb autonomia funcional: dues ales laterals unides a la part anterior pel vestíbul i a la part posterior per la capella, creant un simbòlic claustre central. L’obra, seguida pels marmessors Josep M. Torrents i Miquel Pla, utilitza la pedra sense desbastar aconseguint un resultat de noblesa monolítica, trencada únicament a les crestes que coronen l’edifici. El gaudinisme de l’edifici rau en la combinació d’elements neohistoricistes (torrassa-campanar, arcs apuntats, volta de creueria, vitralls...) amb elements estructurals nous (arcs parabòlics) i elements de l’arquitectura popular, tant tècnics (falsa cúpula) com constructius (galeria porxada).
|
L’element, però, que destaca de tot el conjunt és la capella, de planta de creu grega, d’una sola nau i transepte coberts amb volta de secció parabòlica reforçada per arcs faixons. El presbiteri i els extrems del transepte, semioctogonals, estan coberts per una semicúpula tangent a la volta. Al creuer s’aixeca una cúpula sobre un cimbori que es recolza damunt un tambor octogonal amb un sostre de falsa cúpula, format per l’aproximació progressiva de les filades de pedra, tècnica de cobriment emprada per l’arquitectura rural de la zona, amb petxines als angles. Tota aquesta estructura descansa sobre uns arcs parabòlics, uns arcs de descàrrega que configuren quatre espais coberts amb falsa cúpula. |
| Finalment aquests arcs se sostenen sobre quatre columnes de pedra d’una única peça. Els vitralls de la capella representen la Santíssima Trinitat al presbiteri; tres santes en al·lusió a les llegatàries (Magdalena, Concepció, Dolors) al braç esquerre del transepte, i tres sants al.ludint als seus marmessors i a l’arquitecte (Josep, Miquel i Joan). Sobre la porta de la capella i al cor dos vitralls representen Saturnino López i Teresa de Jesús Jornet, fundadors de l’orde que regenta l’edifici. Una escultura de santa Teresa de Jesús Jornet amb dos avis, obra de Puigdollers, presideix el recinte.
|
