ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA

La parròquia de la Sagrada Família es constituí l’any 1954 i es va instal·lar originalment a l’església de l’antic convent de monges carmelites de santa Teresa. L’actual temple, estilísticament englobat dintre de l’anomenada escola de Barcelona, es construí entre 1965, quan es va beneir la primera pedra i 1969, seguint el segon projecte presentat pels arquitectes Josep M. Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, que dirigí les obres. Segons aquest projecte l’edifici estava pensat com una suma d’elements, que no era res més que una estratègia per construir-lo per etapes.

El temple consta bàsicament de cinc blocs: la nau principal, les naus laterals, l’altar del Santíssim i la sagristia, units per una torre que fa de campanar i aporta la simbologia a tot el conjunt. Les unitats que formen el conjunt estan cobertes a quatre vessants, amb uralita, amb una claraboia en forma de llanternó. Interiorment aquestes cobertes reposen en una estructura metàl·lica que permet uns espais amplis lliures d’obstacles. L’element constructiu emprat és el maó vist. Això, sumat a la manca de revestiments dóna com a resultat una construcció molt austera, que té també el seu equivalent en l’ornamentació interior. Així, l’altar major únicament té adossades a la paret tres escultures, obra de Mainé, que representen la Sagrada Família.