
Propera edició: 01/11/2010Calaf aprofita de tradicional fira de Tots Sants per celebrar la Castanyada, una castanyada molt autèntica i amb regust molt propi i diferenciat. El calendari festiu tradicional és el resultat de l’encavalcament de calendaris de diferents cultures. S’estructura a partir del calendari romà, marcat pel Sol Nou o solstici d’hivern, que commemora el naixement del Sol, el Sol Ple o solstici d’estiu, que festeja el seu triomf en el zenit. Tanmateix, quan mig any ve marcat pel calendari judeocristià. És lunisolar i té com a celebració central la Pasqua, definida per la lluna plena de primavera. Cap enrere, aquesta lluna fixa la Quaresma i el Carnestoltes i, cap endavant, l’Ascensió, la Pasqua Granada i el Corpus. El calendari cèltic aporta dues festes: la de Samhain, déu dels morts, el primer de novembre, i el primer de maig, que, amb el ritu de l’arbre de maig, inaugura el cicle del bon temps. |
La castanyada sembla ser un aspecte residual de l’àpat funerari que envolta el culte als morts, ja que era usual en les religions primitives la celebracions d’àpats al voltant de les tombes dels avantpassats, costums que en l’actualitat es conserven plenament en algunes d’elles. Ja s’han perdut un conjunt de rituals funeraris (posar un plat buit a la taula, deixar un llum encès tota la nit..., queda però, en fase de transformació la celebració del citat àpat funerari. No és d’estranyar doncs que avui mengem castanyes perquè són els fruïts del temps i panellets, com una transformació dels antics pans votius que s’oferien als morts pel seu viatge cap al més enllà, elaborats amb productes de llarga conservació i d’aquesta època de l’any: mel, sucre, ametlles, pinyons... |
La fira s’organitza des de temps immemorials. Calaf té privilegi de celebrar fira des d’abans de 1313 que es celebrava al setembre. |
BUTLLETÍ