
Situat a les afores del nucli, fou construït entre els anys 1787 i 1789, en el període del regnat de Carles III. Va permetre que el camí ral entre Barcelona i Lleida salvés el seu pas per la riera de Rubió, el qual fins aleshores provocava grans problemes als viatgers. Està estructurat a partir de dos arcs de mig punt amb un pilar rectangular central amb tallaaigües per tal de preservar l’estructura del pont en cas d’augment sobtat del cabal del riu. |
És conegut per aquest nom ja que en aquest període era senyor del castell de Jorba, Pere-Pau Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, estadista espanyol, ambaixador d’Espanya a Portugal, Polònia i França. També ocupà el càrrec de capità general de València i de Castella la Nova i governador del consell de Castella. Fou ministre de Carles III i Carles IV, que el considerava “más tozudo que una mula”. Una taca però al seu important expedient: els anys 1768 i 1773 va decretar prohibicions en contra del català. De ben segur que aquest personatge va propiciar la construcció del pont, que es va convertir en la principal obra d’infrastructura feta a l’Anoia al segle XVIII.
|
| Visita exterior i lliure |
BUTLLETÍ