
| |
A la Plana d’Ancosa es poden veure les restes d’aquesta granja cistercenca, datades al segle XII. Els monjos de Valldaura s’hi van instal·lar inicialment gràcies a una donació feta el 1155 pels comtes de Barcelona, tot i que degut a la manca d’aigua es van traslladar el 1168 a Santes Creus, restant Ancosa únicament com una granja del que fou gran cenobi cistercenc. |
També a la mateixa plana hi ha el conegut avenc d’Ancosa, el qual disposa d’una profunditat d’entre 25 i 32 metres i que no fou explorat oficialment fins l’any 1907 pel Club Muntanyenc Barcelonès. Es tracta d’un engolidor encara actiu que drena les aigües de pluja de la plana Roja i voltants. L’entrada es troba al lateral de la diaclasa i ens situa en una galeria d’uns 21 metres de llarg per 7 d’amplada amb el sostre molt alt. Al llarg de la història ha estat un espai destinat a llençar-hi tot tipus de residus especialment animals morts dels ramats que pasturaven per la plana. | ||||
| ||||
| Aquesta plana disposa també d’una joia arquitectònica, el pou d’Ancosa, situat gairebé a peu del camí principal que travessa la zona, a pocs metres també de l’actual casa d’Ancosa, malauradament deshabitada. Té una profunditat de 9 m per 3 m de diàmetre. La part superior està culminada amb una magnífica bòveda. Fou recuperat i rehabilitat per un grup d’entusiastes que han fet possible gaudir d’aquesta obra d’arquitectura popular difícilment datable. |
| Visita exterior i lliure |
BUTLLETÍ