CONJUNT EPIGRÀFIC

Prats de Rei, Els - Conjunt epigràfic romà

A l’atri de la porta lateral de l’església parroquial de Santa Maria es conserven cinc làpides sepulcrals datades entre els segles I i III dC, una de les quals dedicada a Caius Annius Proculus és una reproducció de l’original conservat al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on també es conserva una sisena làpida honorífica dedicada a l’emperador Maximià.
Aquest material epigràfic ens permet conèixer de primera mà alguna cosa del nom de la vila en època romana -Sigarra d’origen clarament indígena-, de la seva estructura jurídica, de la seva organització de govern i dels seus habitants. Sabem que tenia l’estatus de municipium, adscrit a la tribu Galeria, que probablement només gaudia del dret llatí i que assolí el dret de ciutadania sota el regnat de l’emperador August, fent un paral.lelisme amb la propera ciutat de Iesso (Guissona).

La làpida dedicada a l’emperador Maximià, que posteriorment es repicà seguint la damnatio memoriae està dedicada per l’ordo segarrensis, estructura de govern municipal composta per quatre persones (IIII viri = II Viri + dos edils) documentades en la dedicatòria sepulcral feta a Caio Vibio Luperco.
De l’onomàstica del conjunt epigràfic dels Prats de Rei es desprèn que eren ciutadans de condició lliure, és a dir del tot romans. D’entre les famílies representades en aquesta sèrie epigràfica destaca la dels Vibii, pertanyents a l’aristocràcia local. Caius Vibius Lupercus -magistrat del municipi de Sigarra-, casat amb Iunia Severina tingué un fill, Caius Vibius Latro, que per la seva situació personal i atret per les perspectives que oferia la capital sabem que realitzà una brillant carrera municipal a Tarraco (Tarragona) ocupant els càrrecs de questor, duumvir (II Vir), duumvir quinquennal i flamen (sacerdot del culte imperial) de la província d’Hispania Citerior.

Curiositats

Sembla que la gran dificultat que es plantegen els estudiosos és identificar el motiu pel qual va sorgir un municipi romà en aquest territori i evidentment, seguint la mentalitat romana, quines eren les seves vies de finançament i obtenció de recursos econòmics. És clar que un factor important és la situació geogràfica que en segles posteriors també va influir en el desenvolupament i importància dels Prats.

Si el visitant vol gaudir d’una visita més intensa i en recerca d’aquells racons més inèdits i fora del circuit més habitual pot apropar-se a un gran nombre de forats excavats a la roca que arreu d’aquest territori (veure Els Prats de Rei, Sant Pere Sallavinera o Veciana) s’escampen d’una forma singular i al mateix temps molt concentrada i que han estat catalogats possiblement amb encert com a eremitoris medievals; potser aquí podríem trobar la resposta. Qui sap si la zona dels Prats, a mig camí de les vies transhumants, de les carrerades que comunicaven la província tarraconense amb els Pirineus, eren espais de descans i d’aturada imprescindible per als ramats i els seus pastors els quals es refugiaven en aquests forats roquers, que feien les funcions de barraques de pastor però que permetien aprofitar-se temporada rera temporada sense efectuar gaire manteniment. Qui sap si era el lloc on havien de fer efectiu algun tipus d’impost fins ara indeterminat per l’ús dels prats o dels camins ramaders. Cal recordar que etimològicament Segarra vol dir simplement lloc en el qual es separa el ramat i Prats prové directament de les grans planures que hi ha a la zona dedicades a la pastura del bestiar.

Visita

Cal demanar la clau a la Rectoria dels Prats de Rei.
C. Església, s/n. Tel. 93 869 82 92

Consorci de Turisme

Consorci per la Promoció Turística de l’Alta Anoia
C/ Ravalet, 31
08281 - Prats de Rei, Els
Tel: 93 868 03 66
www.altaanoia.info

Població: Prats de Rei, Els

BUTLLETÍ

Vols rebre informació puntual?
Subscriu-te!

Creem la versió digital del teu negoci a Internet

festacatalunya · Tel. 938046359 · contactar · crèdits · avís legal · mapa web