
A l’atri de la porta lateral de l’església parroquial de Santa Maria es conserven cinc làpides sepulcrals datades entre els segles I i III dC, una de les quals dedicada a Caius Annius Proculus és una reproducció de l’original conservat al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on també es conserva una sisena làpida honorífica dedicada a l’emperador Maximià. | |
La làpida dedicada a l’emperador Maximià, que posteriorment es repicà seguint la damnatio memoriae està dedicada per l’ordo segarrensis, estructura de govern municipal composta per quatre persones (IIII viri = II Viri + dos edils) documentades en la dedicatòria sepulcral feta a Caio Vibio Luperco. De l’onomàstica del conjunt epigràfic dels Prats de Rei es desprèn que eren ciutadans de condició lliure, és a dir del tot romans. D’entre les famílies representades en aquesta sèrie epigràfica destaca la dels Vibii, pertanyents a l’aristocràcia local. Caius Vibius Lupercus -magistrat del municipi de Sigarra-, casat amb Iunia Severina tingué un fill, Caius Vibius Latro, que per la seva situació personal i atret per les perspectives que oferia la capital sabem que realitzà una brillant carrera municipal a Tarraco (Tarragona) ocupant els càrrecs de questor, duumvir (II Vir), duumvir quinquennal i flamen (sacerdot del culte imperial) de la província d’Hispania Citerior. | |
Sembla que la gran dificultat que es plantegen els estudiosos és identificar el motiu pel qual va sorgir un municipi romà en aquest territori i evidentment, seguint la mentalitat romana, quines eren les seves vies de finançament i obtenció de recursos econòmics. És clar que un factor important és la situació geogràfica que en segles posteriors també va influir en el desenvolupament i importància dels Prats. |
Cal demanar la clau a la Rectoria dels Prats de Rei. |
BUTLLETÍ