|
 | | Montmaneu - Festa de la Caldera |
|
 | | Montmaneu - Festa de la Caldera |
|
Per Carnestoltes
un dels costums més arrelats són els grans àpats col·lectius, oferts en alguns llocs als pobres, i en d’altres que pren part tota la població, que és possiblement el seu origen correcte. Tothom participa en l’obtenció dels ingredients, que passen a ser comuns i tothom hi té dret. Aquest tipus d’àpats tenen el seu origen en cerimònies sagramentals col·lectives anteriors a la cultura romana, sentit que encara mantenim en els grans banquets que efectuem en grans moments de la nostra vida.
|
 | | Montmaneu - Festa de la Caldera |
El repartiment de la caldera
, una mena d’escudella, és una tradició que es conserva a la població. Tradicionalment es realitzava el dimarts de carnaval, malgrat en l’actualitat té lloc el diumenge de Carnestoltes. Prèviament a la distribució del menjar entre els veïns i visitants el capellà beneeix les calderes d’escudella. Es també tradicional concursar en un típic joc de bitlles mentre les calderes amb la botifarra, trossos de cansalada, arròs, fideus i d’altres condiments s’acaben de coure.
|
 | | Montmaneu - Festa de la Caldera |
Montmaneu vol dir muntanya en la qual hi fem estada o una parada en un lloc de muntanya .
Curiosament, l’altre nucli de la població,
la Panadella , disposa d’un origen etimològic de contingut molt similar al de Montmaneu, lloc de parada o d’aturada.
Així, coneixem que des d’antic, els hostals de Montmaneu han configurat la seva història. Foren lloc de descans dels combois i dels viatgers, on acostumaven a reposar els animals i passar la nit.
|
 | | Montmaneu - Festa de la Caldera |
Els hostals estaven situats al nucli de Montmaneu fins a la meitat del segle XIX, quan la carretera va deixar de transitar pel nucli urbà, trobant-se únicament ja a La Panadella.
Per aquests motius la tradicional festa es va complementar amb la fira dels hostals i dels viatgers, una fira amb un caràcter singular. Després la festa es va centrar en tres àmbits fonamentals, el gastronòmic, protagonitzat per les pròpies calderes, el tradicional, convertint-se en un aparador d’activitats pròpies del Carnaval rural i la quitxalla, amb una programació festiva destinada a la mainada, màxims protagonistes de les festes de Carnaval en l’actualitat.
|
|
|
|
|
Propera edició: 10/02/2013
