home  FIRES  FIRES HISTÒRIQUES  FIRA IBEROROMANA DE CABRERA DE MAR

FIRA IBEROROMANA DE CABRERA DE MAR

Propera edició: 19/05/2013
Versió per imprimir.
Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)


Els carrers de Cabrera de Mar s’omplen de cabrerencs i cabrerenques vestits de romà. És l’ocasió de gaudir de la cuina ibero-romana, de passejar per les parades d’artesania i veure els artesans treballar o de contemplar un espectacle de lluita de gladiadors. A més de meravellar-se davant els productes de l’horta i les flors que es cultiven al nostre poble.

Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)


Així és com Cabrera de Mar recorda i difon el seu ric passat històric. És un exemple de recreació històrica que d’una forma planera i festiva permet apropar al públic una història més recent del que en ocasions ens sembla. Tal i com es cita a www.cabrerademar.cat "Els antics habitants de Cabrera de Mar, pertanyien al poble-estat iber dels laietans. El poblat de Burriac feia la funció de capital d’aquest territori, i tot i que es va començar a ocupar en el segle VI a. C. , fou vers el segle IV a. C. quan va assolir aquest paper polític, i també quan va construir les seves muralles i la seva trama de carrers. Aquest poblat va ocupar una superfície de entre 7 i 10 ha. i es un dels nuclis urbans ibèrics de major extensió del país.

Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)


Fins la fi del segle III a. C. el poblat de Burriac va conservar la seva hegemonia política i el seu poder econòmic basat en el control dels centres productors de blat de la plana del Vallès, aquesta riquesa ve reflectida pels aixovars que hi ha a les tombes de nobles i guerrers, que s’han trobat a Can Rodón de l’Hort, a Can Ros i al Turó dels dos Pins.

En aquest darrer lloc es construeix a més durant la meitat del segle III a.C. una imponent torre de guaita i defensa d’un punt estratègic. Desprès de la 2a guerra púnica (218-207 a.C.), entre Roma i Cartago, i la conseqüent victòria romana l’estat romà va decidir controlar políticament els territoris de les nacions iberes. La torre dels dos pins es desmunta i les necròpolis de guerrers es deixen d’utilitzar.

Es en aquest moment també quan comencen a aparèixer alguns petits nuclis agrícoles a la plana, com són Can Bartomeu, Can Modolell, Can Català i l’Hostal. Si el poblat de Burriac havia estat el centre polític fins aquest moment, a partir d’aleshores l’estat romà va decidir de construir un nou centre polític i administratiu en la Vall de Cabrera, que fos la residència tant del governador com del seus delegats, els cobradors d’impostos, funcionaris, així com també de les élites indígenes que havien assolit el grau de confiança o integració necessària per als itàlics.

Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)


Aquesta mena de ciutat va ocupar una superfície de vora 1 ha., i la coneixem avui dia amb els noms de Ca l’Arnau, Can Mateu i Can Benet. Les excavacions ha permès documentar estructures importants, com són les termes públiques, que són ara per ara, les més antigues de la Península, i també ens han informat que aquest nucli es va abandonar de manera voluntària vers els primers decennis del segle I a.C., segurament amb el projecte de fundar una nova ciutat més gran i més a prop del mar, que es va anomenar Iluro, avui dia Mataró."

Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Fira Iberoromana (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)










Des de quan
Des de 1996

Centre informacio 1

Consorci de Turisme

Població: Cabrera de Mar
festacatalunya · Tel. 938046359 · contactar · crèdits · avís legal · mapa web
Diputació de Lleida Diputació de Girona Diputació de Barcelona Diputació de Tarragona