Hi podíem trobar carnisseries i parades de venda de peix, els denominats maells, espais destinats a escorxar els animals i, com continuen dient Antoni Pladevall i Montserrat Pagès a la Catalunya Romànica, carreteries on es venien coltells, merceries, sabateries, taules de venda d’oli, llinateries, on es venia lli, taules de zartzils, boqueteria, on es venia roba per fer vànoves i la bruneteria, on es venien brunetes o draps negres de fabricació forastera. També es venien el drap blanc de Narbona, el drap de llana, fabricat a Flandes i a Anglaterra, i la grana de vermei, mena de tint que era produït a la regió i que sembla que s’exportava a fora.
|
I d’aquells temps immemorials sembla que encara avui en dia en sentim el regust, sembla que encara sentim les petjades dels mercaders amunt i avall, de les atrafegades minyones i dels negociants que dissabte rera dissabte són presents a la plaça. Perquè el mercat dels dissabtes de Vic és tradició però també és present i futur. Bona fruita i bona verdura, roba, sabates, parament de la llar... qualitat i productes de la terra. Bon mercat, si senyor!!! |