 | | Sort - Fira de Sant Joan i Xollada d’Ovelles (Foto: Biblioteca de Sort) |
La Xollada d’Ovelles amb Tisora
, que se celebra tradicionalment al Riuet, un extens parc urbà al bellmig del poble de Sort
, té com a objectiu fonamental donar a conèixer i ajudar a la pervivència d’un ofici antic i tradicional de les comarques de muntanya com és la xollada amb tisora, atès que avui dia, per rapidesa i higiene, s’acostuma a fer amb màquina elèctrica.
En parlar de xollar, paraula pròpia de la dialectologia pallaresa, ens referim a esquilar l’ovella, és a dir, tallar-li arran el pèl. Aquesta tasca es porta a terme quan arriba el bon temps, entre el maig i el juny, i les ovelles han de baixar de la muntanya cap a la plana. Els cardaires i les filadores eren llavors els encarregats d’aprofitar aquesta llana per confegir, entre d’altres, sarrons (o motxilles) de pastor.
|
Antigament el treball de xollar el bestiar la feien els tonedors, colles dirigides per un capità, el qual distribuia la feina, cobrava i pagava el sou a tots.
Segons es descriu a La vida pastoral al Pallars de Ramon Violant i Simorra "Al jornal del xollador es comptava que havia de xollar 50 caps de bestiar, però també en xollaven 60. A més, entre tots havien de xollar els que deixava l’aprenent. Per entrar a format part com a aprenent d’una colla de tonedors, abans s’havia de pagar un tant en ous i vi per fer la truitada anomenada dels tonedors.
|
Com és molt natural, cada tonedor portava les seves astisores
, les quals, junt amb una pedra d’esmolar, la duien a dins d’una bossa penjada al coll.
El dia de la xolla era un dia de molt enrenou per a tothom. Les mestresses i mosses no paraven mai, preparant el menjar per a tota la gran gentada. Els travadors
o pessoladors
agafaven el bestiar per travar-lo tot lligant les potes de l’ovella. Un sagalet anomenat carboneret
, portava carbó picat a dins d’un soc als tonedors, que contínuamen en demanavaen quan feien algun tall a la pell del bestiar que xollaven. Els mossos i de vegades els pastors, portaven el bestiar xollat a marcar. Altres curant que el calder de la pega no parés de bullir i, entremig de tot això, els plegadors anaven plegant la llana i convertitn-la en bellons. I així durant tot el dia.
|
Després es traslladaven els vellons al celler, on es deixaven amuntegats i hi tiraven un aspèrgis
d’aigua a sobre perquè la llana s’espongés i fos més vistabbla."
|
Aquesta festa es complementa amb antigues demostracions d’oficis i un mercat de productes artesans.
|