Balaguer

{"id":75,"nom":"Balaguer","slug":"balaguer","codi_municipi":"2504040003","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=poblacions&accio=form_modificacio&codi_municipi=2504040003","nom_municipi_cat":"Balaguer","entradeta_cat":null,"descripcio_cat":null,"municipi_descripcio":"<p><strong>Balaguer<\/strong> \u00e9s la capital de la comarca de la Noguera, que a la vegada \u00e9s la comarca m\u00e9s extensa de tot el territori catal\u00e0.<\/p><p>Balaguer t\u00e9 els seus or\u00edgens en l&#039;entrada dels \u00e0rabs a la pen\u00ednsula, arribant a ser una de les principals ciutats de la zona al s. XI sota domini andalus\u00ed, per convertir-se despr\u00e9s en una ciutat hist\u00f2rica del <strong>Comtat d&#039;Urgell<\/strong>. La seva hist\u00f2rica i monumental \u00e9s fruit de la seva ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica, ja que Balaguer \u00e9s una porta oberta al <strong>Prepirineu<\/strong> i domina el <strong>riu Segre<\/strong>. A m\u00e9s, l&#039;aprofitament de les terres f\u00e8rtils i de les construccions de xarxes d&#039;infraestructures b\u00e0siques per la vida, com s\u00f3n les s\u00e9quies o camins van ser fonamentals per al desenvolupament de la zona.<\/p><p>De la seva hist\u00f2ria, n&#039;han quedat un seguit de testimonis que ens permeten con\u00e8ixer el qu\u00e8 ha viscut la ciutat de Balaguer. Aix\u00ed doncs, destaquem l&#039;<strong>esgl\u00e9sia de Santa Maria<\/strong>, que s&#039;ha convertit en el s\u00edmbol identificatiu de Balaguer, ja que domina la ciutat des del cim m\u00e9s alt d&#039;aquesta i que fou declarada <strong>Monument historicoart\u00edstic<\/strong>. Tamb\u00e9 hi trobem el <strong>Pla d&#039;Almat\u00e0<\/strong> que \u00e9s una gran extensi\u00f3 de terreny on s&#039;hi van instal\u00b7lar els primers \u00e0rabs de la zona i que avui ens mostra, com a jaciment, el seu entramat urb\u00e0 i la vida quotidiana dels seus habitants. Aquest jaciment fou declarat <strong>B\u00e9 Cultural d&#039;Inter\u00e8s Nacional <\/strong>l&#039;any 2006. Prop del<strong> Pla d&#039;Almat\u00e0<\/strong> hi trobem l&#039;actual Santuari del Sant Crist que fou l&#039;antiga mesquita Aljama, i m\u00e9s tard fou convertida en l&#039;<strong>esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de Santa Maria d&#039;Almat\u00e0<\/strong>. Aquest <strong>conjunt arquitect\u00f2nic<\/strong> engloba l&#039;esgl\u00e9sia, el convent de <strong>monges clarisses<\/strong>, la casa rectoral, una hostatgeria i un restaurant. Just davant d&#039;aquest conjunt arquitect\u00f2nic trobem les restes del <strong>Castell Form\u00f3s o Palau de la Suda<\/strong> que no nom\u00e9s fou un lloc de defensa, sin\u00f3 que tamb\u00e9 fou resid\u00e8ncia senyorial.<\/p><p>El <strong>centre hist\u00f2ric<\/strong> actual es va desenvolupar a parir del s. IX, amb successives ampliacions que veiem reflectides en les muralles que l&#039;envolten. D&#039;aquesta manera la <strong>pla\u00e7a Mercadal<\/strong>, que \u00e9s considerada la pla\u00e7a medieval porticada m\u00e9s gran de Catalunya, queda configurada a partir del s.XIV. Prop d&#039;aquesta pla\u00e7a descobrirem tamb\u00e9 altres places interiors i l&#039;antic <strong>safareig p\u00fablic<\/strong>, conegut com &quot;<strong>La Reguereta<\/strong>&quot;. A l&#039;altre costat del Mercadal es form\u00e0 l&#039;<strong>antiga jueria<\/strong>, on actualment s&#039;hi troba el <strong>Museu de la Noguera<\/strong>, un dels museus d&#039;art isl\u00e0mic m\u00e9s importants de Catalunya. Destaca tamb\u00e9 a l&#039;altra banda del Riu Segre, el <strong>conjunt monumental de Sant Dom\u00e8nec<\/strong> el qual est\u00e0 format per l&#039;esgl\u00e9sia, el claustre i les antigues depend\u00e8ncies dels monjos s\u00f3n actualment en una resid\u00e8ncia geri\u00e0trica.<\/p><h2><strong>Llocs d&#039;inter\u00e8s<\/strong><\/h2><h3><strong>Museu de la Noguera<\/strong><\/h3><p>El <strong>Museu de la Noguera<\/strong>\u00a0va ser fundat l&#039;any 1983 amb la missi\u00f3 de gestionar el patrimoni arqueol\u00f2gic de la ciutat i establir vincles de recerca i difusi\u00f3 amb el territori. \u00c9s reconegut com un referent per comprendre el patrimoni andalus\u00ed i feudal de la comarca de la Noguera, destacant per la seva import\u00e0ncia a Catalunya per la quantitat i qualitat de les restes hist\u00f2riques. A la planta baixa, l&#039;edifici alberga una Oficina Municipal de Turisme, exposicions temporals, biblioteca i despatxos. A la planta primera, quatre sales dediquen espai a diversos per\u00edodes hist\u00f2rics, des de la Marca Superior d&#039;al-\u00c0ndalus fins al comtat d&#039;Urgell dels segles XIV i XV.<\/p><h3><strong>Centre d&#039;Interpretaci\u00f3 de l&#039;Or del Segre<\/strong><\/h3><p>\u00a0El <strong>Centre d&#039;Interpretaci\u00f3 de l&#039;Or del Segre<\/strong>, situat a l&#039;edifici annex al Mol\u00ed de l&#039;Esquerr\u00e0, ofereix una experi\u00e8ncia completa sobre l&#039;explotaci\u00f3 hist\u00f2rica de l&#039;or al riu Segre. La seva exposici\u00f3 guia els visitants des de l&#039;\u00e8poca romana fins als <strong>segles XVI i XVII<\/strong>, destacant l&#039;\u00fas pioner del <strong>mercuri en l&#039;amalgama per extreure l&#039;or<\/strong>. A m\u00e9s, inclou una sala interactiva de <strong>safareigs<\/strong> on els visitants poden <strong>practicar la recerca d&#039;or amb batea<\/strong>, amb la possibilitat de <strong>comprar una bossa d&#039;arena amb or real<\/strong> per experimentar-ho de primera m\u00e0.<\/p><h3><strong>Esgl\u00e9sia de Santa Maria<\/strong><\/h3><p>L&#039;esgl\u00e9sia de Santa Maria va ser <strong>constru\u00efda a partir de 1351<\/strong> per la comtessa Cec\u00edlia de Cominges, ampliant l&#039;antiga esgl\u00e9sia de Sant Miquel. <strong>Consagrada el 24 de febrer de 1558<\/strong>, va esdevenir la <strong>parr\u00f2quia principal de la ciutat el 1575<\/strong>. Amb un estil g\u00f2tic inicialment pur, la seva <strong>grandesa monumental \u00e9s not\u00f2ria malgrat les extensions posteriors<\/strong>. Destaca per la seva <strong>fa\u00e7ana sud amb una gran porta<\/strong> i dos finestrals sim\u00e8trics, a m\u00e9s d&#039;un <strong>campanar octagonal de 37 metres d&#039;al\u00e7ada<\/strong>. L&#039;interior, una sola nau de <strong>53 metres de llargada<\/strong>, \u00e9s suportat per <strong>voltes apuntades<\/strong> i alberga una notable col\u00b7lecci\u00f3 de <strong>capelles dedicades als patrons<\/strong>, amb una exhibici\u00f3 permanent d&#039;art catal\u00e0 coneguda com <strong>Art a Santa Maria<\/strong>.<\/p><h3><strong>Bas\u00edlica del Sant Crist de Balaguer<\/strong><\/h3><p><strong>La Bas\u00edlica de Sant Crist de Balaguer<\/strong> \u00e9s una notable mostra de l&#039;arquitectura rom\u00e0nica catalana, situada a la ciutat de Balaguer, Lleida. Constru\u00efda durant els <strong>segles XI i XII<\/strong>, destaca per la seva imponent estructura de<strong> tres naus <\/strong>i un <strong>transsepte<\/strong> que culmina en un <strong>absis semicircular.<\/strong> El seu <strong>campanar de planta quadrada,<\/strong> amb <strong>finestres geminades,<\/strong> \u00e9s un s\u00edmbol caracter\u00edstic de l&#039;\u00e8poca. L&#039;interior de la bas\u00edlica fascina amb les seves <strong>columnes massisses, arcs de mig punt <\/strong>i una atmosfera de <strong>solidesa i serenitat <\/strong>que captura l&#039;ess\u00e8ncia de l&#039;art rom\u00e0nic medieval.<\/p><h3><strong>Parc Arqueol\u00f2gic del Pla d&#039;Almat\u00e0<\/strong><\/h3><p>El <strong>Pla d&#039;Almat\u00e0<\/strong> a Balaguer \u00e9s un destacat jaciment andalus\u00ed a Catalunya, datant dels segles VIII al XV. \u00c9s reconegut per la seva <strong>muralla ben conservada<\/strong> i les restes de la <strong>madina, una ciutat planificada amb mesquita, mercat i resid\u00e8ncia local<\/strong>. Avui dia, el <strong>Parc Arqueol\u00f2gic<\/strong> mostra <strong>cases i carrers musealitzats<\/strong>, revelant una vida urbana ordenada amb <strong>zones residencials, industrials i de culte<\/strong>, juntament amb un important <strong>cementiri<\/strong> i una rica col\u00b7lecci\u00f3 d&#039;<strong>objectes quotidians al Museu de la Noguera<\/strong>.<\/p><h3><strong>Claustre de Sant Dom\u00e8nec<\/strong><\/h3><p>El Convent de Sant Dom\u00e8nec a Balaguer, fundat segons el testament d&#039;Ermengol X el <strong>1314<\/strong>, \u00e9s un exemple destacat de l&#039;arquitectura g\u00f2tica catalana. <strong>Declarat B\u00e9 Cultural d&#039;Inter\u00e8s Nacional el 1966<\/strong>, ha experimentat diverses reconstruccions despr\u00e9s de ser danificat durant la Guerra de Successi\u00f3 i altres conflictes. L&#039;esgl\u00e9sia presenta una <strong>fa\u00e7ana renaixentista des de 1716<\/strong> en substituci\u00f3 de l&#039;original g\u00f2tica perduda, i destaca per les <strong>seves finestres g\u00f2tiques, nervis de voltes intricats i una clau de volta destacada a l&#039;absis<\/strong>.<\/p><h3><strong>Muralles<\/strong><\/h3><p>Les muralles de Balaguer revelen tres etapes distintes de construcci\u00f3. El Pla d&#039;Almat\u00e0 preserva les <strong>muralles originals del segle VIII<\/strong>, fent \u00fas de blocs de pedra i tapia. La <strong>muralla del segle IX<\/strong> rodejava el centre hist\u00f2ric amb grans blocs de pedra en disposici\u00f3 longitudinal i transversal. La <strong>reconstrucci\u00f3 del segle XIV<\/strong> ampli\u00e0 i fortific\u00e0 les defenses amb ma\u00e7oneria i morter de cal\u00e7, destacant els <strong>Portals del Gel i d&#039;Albesa<\/strong>, que encara es conserven. Els visitants poden explorar aquesta estructura hist\u00f2rica des del carrer de la Botera fins al Portal del Gel, passant pel carrer de la Muralla o de la Creu, i tamb\u00e9 descobrir altres seccions prop del Castell Form\u00f3s i al barri del Firal a prop del cementiri.<\/p><h3><strong>Castell Form\u00f3s<\/strong><\/h3><p>El castell de Balaguer, conegut com a Castell Form\u00f3s des de la baixa edat mitjana, t\u00e9 una fundaci\u00f3 documentada el <strong>897 dC<\/strong> segons Ibn Hayyan. A mitjan segle XI, es va afegir un palau decorat amb ataurics refinats de guix policromat amb motius vegetals, geom\u00e8trics i epigr\u00e0fics de l&#039;al-Cor\u00e0. Poc se sap de la seva distribuci\u00f3 interna, per\u00f2 es coneix que inclo\u00efa una alberca i una galeria amb arcuacions polilobulades orientada cap al riu Segre. Despr\u00e9s de la conquesta del segle XII, els comtes d&#039;Urgell van ocupar el palau fins al segle XIV, quan es van fer reformes que van incloure jardins regats per canals d&#039;aigua de cer\u00e0mica morisca de Manises-Paterna. L&#039;estructura va ser devastada el <strong>1413<\/strong> durant la guerra entre Jaume II d&#039;Urgell i Ferran I d&#039;Antequera.<\/p><h3><strong>Esgl\u00e9sia de les Franqueses<\/strong><\/h3><p>El <strong>monestir de Santa Maria de les Franqueses<\/strong>, fundat el <strong>1186<\/strong> per la comtessa d&#039;Urgell, Dol\u00e7a de Foix, \u00e9s un exemple destacat de l&#039;arquitectura cistercenca. Amb una planta de creu llatina, destaca per les seves <strong>voltes de can\u00f3<\/strong> i <strong>apuntades<\/strong>. Malgrat que nom\u00e9s l&#039;esgl\u00e9sia roman intacta, es poden veure restes del <strong>claustre<\/strong> i altres espais com el <strong>celler<\/strong>. Recents excavacions han revelat parts del claustre i possibles sales annexes com la <strong>sala capitular<\/strong> i la <strong>rectoria<\/strong>. L&#039;edifici presenta tres portes d&#039;acc\u00e9s, destacant una <strong>rosassa amb doble esplandit<\/strong> a la fa\u00e7ana nord, adornada amb cinc anelles i guardapols tant a l&#039;interior com a l&#039;exterior.<\/p>","gentilici":"balaguerins","etimologia":"<p>Del catal\u00e0 <em>baleguer<\/em>, lloc on creix el\u00a0<em>b\u00e0lec<\/em>, en referir-se a aquesta planta arbustiva molt semblant a la <em>ginesta<\/em>. Alguns autors afirmen que prov\u00e9 del l&#039;ib\u00e8ric <em>bal<\/em>, &quot;tallat&quot;, i <em>ker<\/em>, &quot;roca alta&quot;.<\/p>","nuclis_poblacio":null,"comarca":{"id":25,"nom":"Noguera","slug":"noguera","codi_comarca":"8102340003","nom_comarca_cat":"Noguera","entradeta_cat":"<p><\/p>","descripcio_cat":"<p><\/p>","comarca_descripcio":null,"gentilici":"noguerenc, noguerenca.","etimologia":"<p>Prov\u00e9 segons autors del llat\u00ed <em>naucaria<\/em>, &quot;barca&quot; o del llat\u00ed <em>nigra<\/em> derivat a <em>neera<\/em>, &quot;negre&quot;, del llat\u00ed <em>nucaria<\/em>, &quot;camp de nogueres&quot; o fins i tot de l&#039;\u00e0rab <em>nugaira<\/em>, &quot;cavitat o congost&quot;.<\/p>","capital":"Balaguer","co_capital":null,"codi_provincia":"25","provincia":"Girona","altitud":1676.4,"superficie":1784.1,"svg_path":"115.67,421.23 116.72,421.2 116.23,421.03 116.74,420.88 116.69,420.83 117.7,420.83 119.94,420.9 120.28,420.83 121.92,420.77 121.93,420.7 123.38,420.68 124.1,420.54 123.16,420.48 123.93,420.36 123.61,420.22 124.85,420.11 125.03,420.05 126.2,420.03 126.29,419.96 125.69,419.89 125.85,419.76 126.3,419.74 125.17,419.43 126.03,419.43 128.58,419.58 129.18,419.58 129.32,419.55 130.7,419.53 131.35,419.47 130.79,419.33 129.53,419.21 129.82,419.16 129.1,419.08 129.17,418.98 128.31,418.82 128.37,418.77 127.54,418.68 125.77,418.57 124.02,418.44 123.79,418.35 122.45,418.19 121.16,418.11 120.3,418.15 118.51,417.98 116.98,417.87 116.34,417.82 113.96,417.86 113.8,418.05 115.28,418.18 114.59,418.21 113.46,418.1 113.36,418.05 109.87,418.12 109.87,418.2 110.4,418.28 111.66,418.22 112.44,418.33 112.02,418.49 111.46,418.54 110.22,418.53 109.22,418.45 107.56,418.23 107.84,418.22 106.06,417.93 104.11,417.77 103.32,417.69 101.98,417.77 100.9,417.72 98.65,417.72 97.19,417.55 95.4,417.43 96.12,417.32 97.22,417.35 97.67,417.3 98.32,417.32 98.23,417.12 97.42,417.06 95.94,417.05 94.62,417.01 92.7,417.06 91.54,417.19 91.34,417.38 86.37,417.41 85.29,417.26 86.5,417.24 85.68,417.11 84.09,417.08 83.93,417.13 81.26,417.12 80.9,417.01 79.57,417.03 77.43,416.98 77.5,416.88 76.36,416.86 74.76,417.08 73.68,417.09 72.53,417.01 71.67,417.02 70.77,416.95 70.3,417.0 69.51,416.94 68.47,417.1 68.07,417.11 66.36,417.27 66.6,417.31 65.43,417.39 63.64,417.56 62.58,417.62 61.6,417.72 61.05,417.85 59.44,417.97 57.8,418.26 58.03,418.52 58.03,418.63 60.51,418.7 60.78,418.78 59.28,418.85 60.05,419.07 59.64,419.14 60.13,419.23 56.38,419.33 56.6,419.45 59.22,419.68 60.42,419.61 61.09,419.69 61.18,419.78 61.72,419.88 62.56,419.92 63.87,419.94 65.75,420.02 66.37,420.15 65.75,420.14 65.23,420.26 65.67,420.39 66.8,420.43 67.08,420.63 67.95,420.75 68.09,420.69 69.14,420.61 71.17,420.52 72.49,420.51 74.3,420.52 74.82,420.45 76.26,420.4 78.35,420.41 79.81,420.44 80.18,420.42 82.97,420.42 85.1,420.36 87.21,420.36 88.65,420.43 88.99,420.37 89.98,420.34 91.92,420.23 94.87,420.24 96.82,420.2 101.13,420.22 102.18,420.34 103.47,420.31 104.4,420.34 106.82,420.37 107.47,420.26 107.26,420.23 107.56,420.05 108.34,420.08 109.05,420.22 109.05,420.34 107.56,420.46 107.77,420.49 109.4,420.57 110.02,420.72 111.18,420.86 112.15,420.91 112.52,421.01 113.93,421.19 115.46,421.16 115.67,421.23","img_id_text":null,"img_escut":null,"img_principal":102585,"img_altres_llocs":null,"desc_consell_comarcal":null,"desc_oficina_turisme":null,"desc_altre_punt_info":null,"desc_altre_punt_info_1":null,"desc_altre_punt_info_2":null,"desc_altre_punt_info_3":null,"desc_altre_punt_info_4":null,"desc_altre_punt_info_5":null,"created_at":null,"updated_at":"2026-01-16T09:07:21.000000Z","deleted_at":null,"imatge_capcelera":"IMG118193","imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"meta_title":"Comarca de la Noguera | Festacatalunya.cat","meta_description":"Descobreix la comarca de Noguera i el millor de Catalunya. Troba pobles amb encant, monuments, museus, rutes i plans per aquest cap de setmana."},"codi_comarca":"8102340003","provincia":"Lleida","codi_provincia":"25","num_habitants":17597,"altitud":233,"superficie":57.32,"img_id_text":null,"img_escut":74468,"img_panoramica":"IMG123051","img_panoramica_crop":null,"img_panoramica_focus":null,"img_principal":null,"img_secundaria":"74467","img_altres_llocs":"3246","video_poblacio":null,"entitat1":"97","entitat2":"1368","entitat3":null,"entitat4":null,"entitat5":null,"entitat6":null,"entitat7":null,"diputacio":null,"mostrar_com_poble":false,"te_mapa_serveis":true,"created_at":null,"updated_at":"2026-06-09T13:43:04.000000Z","deleted_at":null,"meta_title":"Balaguer (Noguera) Lleida - Qu\u00e8 veure, festes i guia tur\u00edstica | Festa Catalunya","meta_description":"Descobreix Balaguer i el millor de Catalunya. Visita els seus pobles, monuments i museus, i gaudeix de rutes, experi\u00e8ncies i qu\u00e8 fer aquest cap de setmana.","plan":{"id":1,"municipi_id":75,"municipi_description":"<p>test descripcio<\/p>","route_title":null,"route_description":"<p>test descripcio<\/p>","active":true,"created_at":"2026-03-06T11:34:38.000000Z","updated_at":"2026-06-02T11:56:11.000000Z"},"imatge_principal":null,"imatge_escut":{"id":39674,"num_doc":"74468","text_alt":null,"descripcio":"Balaguer - Escut municipal","paraules_clau":"Escut municipal de Balaguer amb corona i quatre quadrats amb senyeres i escuts de colors.","arxiu":"escut_balaguer.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_panoramica":{"id":123051,"num_doc":"IMG123051","text_alt":null,"descripcio":"Balaguer - Vista panor\u00e0mica","paraules_clau":"Balaguer - Vista panor\u00e0mica","arxiu":"VISTES-PANORAMQIUES-DES-DE-LA-TORRE-BLANCA-I-OBSERVATORI-DEL-BOMBO-3OK.jpg","script":null,"es_gif":null,"sector":null,"created_at":"2026-05-25T11:45:25.000000Z","updated_at":"2026-05-25T11:45:25.000000Z"},"imatge_secundaria":{"id":39673,"num_doc":"74467","text_alt":null,"descripcio":"Balaguer - Esgl\u00e9sia de Santa Maria","paraules_clau":"Vista panor\u00e0mica de Balaguer amb l'esgl\u00e9sia de Santa Maria al costat i les muralles, contra un cel clara.","arxiu":"muralles_23_redi.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_altres_llocs":{"id":110437,"num_doc":"3246","text_alt":null,"descripcio":"Rosa dels Vents Pin\u00f3s","paraules_clau":"Rosa, Vents, altres llocs destacats","arxiu":"rosa_vents_pins_redimensionada.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"entitat1_relation":{"id":53,"codi_entitat":"97","nom_entitat":"Ajuntament de Balaguer","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=entitats&accio=form_modificacio&id_entitat=97","tipus_entitat_value":"1","tipus_entitat_text":"ajuntaments","adreca_postal":"Pla\u00e7a Mercadal, 1","codi_postal":"25600","municipi_value":"2504040003","comarca":null,"provincia":null,"nivel_visualitzacio":"municipi","municipi_text":"","telefon":"973 44 52 00","fax":"973-448621","email":"[email protected]","web":"www.balaguer.cat","hide_web_url":false,"adreca_googlemaps":"","latitud":"41.789530","longitud":"0.804630","active":true,"is_premium_user":true,"num_doc":"5024","id_capcaleres":"","description":"","anunciant":true,"desc_banner_imatge":"","banner_url":"","created_at":null,"updated_at":"2025-12-29T08:05:18.000000Z"},"entitat2_relation":{"id":2312,"codi_entitat":"1368","nom_entitat":"Patronat de Turisme de les Terres de Lleida - Ara Lleida","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=entitats&accio=form_modificacio&id_entitat=1368","tipus_entitat_value":"61","tipus_entitat_text":"organismes i institucions","adreca_postal":"Rambla Ferran, 18 3r pis","codi_postal":"25007","municipi_value":"","comarca":null,"provincia":null,"nivel_visualitzacio":"municipi","municipi_text":"","telefon":"973 24 55 58","fax":"973 24 54 08","email":"[email protected]","web":"www.aralleida.cat","hide_web_url":false,"adreca_googlemaps":"rambla ferran, lleida, catalu\u00f1a, espa\u00f1a","latitud":"41.617570","longitud":"0.630250","active":false,"is_premium_user":false,"num_doc":"69436","id_capcaleres":"","description":"","anunciant":false,"desc_banner_imatge":"","banner_url":"","created_at":null,"updated_at":null},"entitat3_relation":null,"entitat4_relation":null,"entitat5_relation":null,"entitat6_relation":null,"entitat7_relation":null,"diputacio_relation":null,"videos":[]}