Pàgina inicial
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish

ALTRES LLOCS PER VISITAR

Igualada - plaça Ajuntament
PLAÇA DE L’AJUNTAMENT
L’actual plaça és el resultat de la fusió de dues places, la Nova i la del Blat, documentades al segle XIV, separades per un illot de cases. Conserva l’estructura porxada en dos dels seus costats. Aquest lloc és on tradicionalment se celebrava el mercat. Destaquen algunes de les seves construccions, com són cal Roure (segle XVIII), cal Rovira (segle XVIII), cal Riera, de tipologia setcentista, amb l’escut d’Igualada d’abans del 1391 pintat a la façana, cal Puig de la plaça (segle XIX), o el mateix Ajuntament, edifici neoclàssic (1883), obra d’Antoni Rovira Trias, de planta baixa i dos pisos, amb una gran balconada al primer pis. Quatre pilastres amb capitell corinti marquen el ritme de la façana amb les seves obertures. Al segon pis, emmarcat per les pilastres, hi ha una gran escut de la ciutat. A l’interior destaca la majestuosa escala d’estil català. A l’altre extrem de la plaça, un brollador amb un relleu al·lusiu recorda l’antic edifici del mercat cobert modernista per a la venda de carns i peix, que hi havia instal·lat.

Igualada - Ateneu Igualadí
ATENEU IGUALADÍ DE LA CLASSE OBRERA
Edifici situat al carrer de sant Pau, edificat pel mestre d’obres Pau Riera Galtés i inaugurat el 1878. La façana de l’edifici d’inspiració neoclàssica presenta però elements modernistes, com són les vidrieres emplomades. A aquest moment modernista corresponen també les rajoles de l’arrambador del cafè. És, però, el teatre la part més destacada del conjunt. Aixecat segons projecte de Pau Salvat Espasa, amb la col·laboració de l’escenògraf Salvador Alarma i l’escultor Josep Campeny Santamaria, fou reconstruït el 1909 després de patir un incendi. La decoració anà a càrrec del guixaire Pere Coll, autor de la sanefa que envolta el sostre amb abelles de testa femenina, element emblemàtic d’aquest teatre. Són també destacables les baranes forjades de les llotges.
Dintre del conjunt cal fer també esment de l’edifici de les escoles, obra de Josep Pausas, bastit en l’estil noucentista, de línies sòbries trencades únicament per una garlanda decorativa a la part alta.

Igualada - Casino Foment
CASINO FOMENT
Edifici neoclàssic situat a la rambla de sant Isidre número 14 .Construït el 1890 pel mestre d’obres Pau Riera. La simetria de la façana presenta tres eixos d’obertures, de mig punt a la part baixa i arquitravades al pis superior, coronades per uns timpans o frontons. Al saló de la planta baixa destaquen la decoració del sostre amb motllures de guix i les pintures murals amb escenes de cacera del primer quart del segle XX, obra del artistes Vilumara i Alarma, així com la distribució de l’espai mitjançant columnes i arcades decorades.

Igualada - Cercle Mercantil
CERCLE MERCANTIL
Obra d’estil eclèctic amb abundants elements propis del modernisme, bastida el 1899 per l’arquitecte Francesc de P. Sellés, que trobem al carrer del Clos, en el mateix solar on hi havia hagut el Teatre Tívoli. El Círculo Mercantil, Industrial y Agrícola va néixer arran d’una escissió del Casino de Recreo liderada pels Godó, oposats als Boyer. Característica de l’edifici és la galeria coberta de la façana, que presenta un cos més avançat que serveix de porta d’accés, que presenta un acabat en forma de corona. Els elements decoratius més destacables són els esgrafiats dels timpans i la ceràmica de reflexos metàl·lics

Igualada - Font de Neptú
FONT DE NEPTÚ
Font d’estil neoclàssic, obra de Damià Campeny, que trobem a la plaça del Rei, inaugurada el 1832 per commemorar la portada d’aigües procedents de l’Espelt fins a Igualada. Consta d’una base quadrada amb vuit brolladors de màscares humanes, una columna d’estil dòric amb un baix relleu de nimfes amb càntirs i, coronant el conjunt, l’estàtua del rei Neptú amb trident, divinitat clàssica romana de les aigües.

Igualada - Hèrcules i Prometeu
HÈRCULES I PROMETEU ENCADENAT
Aquestes dues escultures, ubicades respectivament a la plaça del Pilar i la plaça de sant Miquel, són rèpliques en bronze dels originals en guix conservats a l’Ateneu Igualadí, obra de l’escultor igualadí Josep Campeny. Corresponen a dues escenes mitològiques relacionades amb el dotzè treball dels que se li encomanaren a l’heroi: la missió que li encomanà Euristeu de portar les pomes d’or de les Hespèrides. La primera correspon a la lluita entre Hèrcules i l’àliga que turmentava Prometeu. La segona representa Prometeu, encadenat a la muntanya del Càucas, amb un àliga devorant-li el fetge i que es regenerava constantment, càstig amb què el va punir el pare dels déus per haver robat el foc per donar-lo als mortals.

Igualada - Casa Bartomeu Biosca
CASA BARTOMEU BIOSCA
Edifici situat a la cantonada de la rambla Nova amb el carrer Garcia Fossas, de reminiscències modernistes, sobretot decoratives, construït l’any 1927 per l’arquitecte Ramon Frexé Mallofré. La seva principal característica és la resolució d’adaptació a la cantonada, aconseguida amb balcons que van disminuint de longitud a mesura que anem pujant. L’angle de l’edifici és ocupat per una tribuna, coronada per un cupulí de ceràmica vidriada, disposada en forma d’escates de peix., rematat per un floró acabat per un penell de forja. La construcció presenta diverses fórmules constructives a l’hora de resoldre les obertures a l’exterior.

Igualada - Torre Boyer
TORRE BOYER
Estatge de la família de Joan Boyer Vilaseca, industrial igualadí dels teixits, que s’aixeca entre el carrer del Clos i la rambla de sant Isidre. La construcció, que data de 1920, obra de l’arquitecte Josep Pujol Brull, destaca per l’acabat del seus interiors: sostres treballats amb guixeries, sostres modernistes fets amb pa d’or, pintures de sostre de temàtica bucòlica d’àngels, obra de Josep Galtés, enrajolats artístics... Actualment l’edifici, remodelat, acull la casa de gastronomia i cultura de Cal Ble.

Igualada - Cal Maurici
CAL MAURICI
Estatge que la família de Maurici Vich Mestres tenia a la cantonada entre el passeig Verdaguer i el carrer de sant Magí. Aquesta obra noucentista de l’arquitecte Josep Pausas, datada l’any 1919, presenta alguns elements de tradició modernista, com la solució adoptada per resoldre el xamfrà mitjançant una torre cilíndrica de caràcter historicista, rematada per un cupulí cònic de ceràmica vidriada, que a l’última restauració fou substituït per un de metàl.lic. La façana presenta esgrafiats florals, més treballats als brancals de les obertures. També hi trobem una placa amb els primers versos del sonet “L’Espós de Sang” dedicat al Sant Crist d’Igualada per Mn. Jacint Verdaguer.

Igualada - Cal Capell
CAL CAPELL
Edifici modernista familiar d’Antoni Capell ubicat al número 15 del carrer Nou, reformat el 1917 segons projecte de l’arquitecte igualadí Ignasi Colomer Oms. A la façana destaca la tribuna amb vitralls emplomats. A l’interior, visible des del passatge adjacent a l’edifici, destaca la doble arcada que dóna a l’escala d’accés al pis superior, que discorre per un artístic pati de llums amb importants treballs de forja en baranes, tanques, enreixats i coronament de la cisterna, i motius decoratius en espiral a les parets. A l’interior de l’habitatge destaquen els sostres treballats i elements com la llar de foc de marbre.

Igualada - Cal Poncell
CAL PONCELL
Habitatge que l’impressor Nicolau Poncell encarregà a l’arquitecte Ignasi Colomer, construït el 1917 al número 25 del passeig Verdaguer. Correspon a una edificació típica del segon moment del modernisme igualadí, caracteritzat per la utilització del maó com a element a la vegada constructiu i decoratiu. Estructurat en tres parts, la central més ampla, destaca per l’ús del maó vist en els merlets i barbacana de coronament i l’arc aplanat del finestral central. A la part de darrere hi havia el taller de l’impressor.

Igualada - Cal Monets
CAL MONETS
Edifici d’habitatges modernista promogut l’any 1913 per Ramon Vives, les inicials de qual i la data apareixen a les llindes de les portes, segons un projecte de Josep Pausas. Està ubicat al carrer de sant Roc. És un edifici de planta baixa i dos pisos, les obertures del qual presenten un arc rebaixat a la part alta, decorat amb motius florals i acabat en els extrems per una peça de ceràmica vidriada també floral. Les obertures de la planta baixa són tripartides. Són també destacables les baranes dels balcons, que a la part posterior de la casa són més simples, encara que presenten una garlanda a la part superior. Al sostre de la porteria hi ha una composició de tipus paisatgístic, amb unes garlandes florals a la part alta de les parets.

Igualada - Cal Ratés
CAL RATÉS
Edifici d’estatges i planta comercial al número 10 del carrer de santa Maria, construït l’any 1908 pels arquitectes Isidre Gili Moncunill i Pau Salvat Espasa. La façana presenta una tribuna coronada per un pinacle de ceràmica vidriada de tons vermellosos i grocs. La part comercial de la planta baixa –avui ocupada per oficines municipals- presenta una porta geminada d’arcs rampants. La porta d’accés als habitatges presenta una adaptació modernista de l’arc de ferradura. Al primer pis hi ha una galeria d’arcs esglaonats. Rematen el tercer pis unes falses gàrgoles entre merlets, coronats per figures de mussols. Si a la façana principal l’element constructiu és la pedra, a la part posterior, que dóna a la plaça sant Miquel, l’element emprat és el maó vist, en combinació amb la ceràmica vidriada de color verd, utilitzada en els múltiples pinacles que coronen l’edifici. A l’interior dels estatges també hi trobem elements típicament modernistes, com son les llars de foc, bastides amb marbres.

Igualada - Cal Franquesa
CAL FRANQUESA
Edifici modernista d’habitatges promogut per Bonaventura Marià Prats l’any 1905 segons el projecte d’Isidre Gili Moncunill. Presenta planta baixa, tres pisos i golfes. L’element més destacat és la solució emprada en el xamfrà entre el carrer Custiol i el del Roser, una torre cilíndrica, rematada per una mena de merlets amb òcul central, element també utilitzat com a punt de llum a les golfes. Els elements decoratius els trobem a les llindes de les obertures, rematades als extrems per elements de ceràmica vidriada. A la part alta de la torre s’utilitza la tècnica de l’esgrafiat. El vestíbul d’entrada està decorat amb temàtiques florals als esgrafiats de les parets i al sostre pintat.

Igualada - Adoberia de cal Sabater
ADOBERIA DE CAL SABATER
Edifici industrial modernista (1912-1919) que fa cantonada amb el carrer del Sol i la plaça Joan Mercader, obra de Josep Ros Ros, construït en diverses fases encara que manté una total unitat. L’obra presenta planta i dos pisos al cos que s’obre a la plaça i planta i un pis al carrer del Sol, salvant així el desnivell. El totxo o maó vist s’utilitza a la vegada com a element constructiu i decoratiu, aprofitant totes les seves possibilitats expressives, destacant a les obertures o finestrals, molts d’ells tripartits, a la gelosia de la torre o a la barana del terrat. Fou el primer edifici industrial d’Igualada que utilitzà el modernisme d’una manera decorativa i monumental.

Igualada - Agència Igualadina
L’ AGÈNCIA IGUALADINA
Edifici ubicat al número 13 de la rambla de sant Isidre, d’on el segle XIX sortien les diligències amb destinació a Barcelona. A partir de l’arribada del tren l’any 1893 el negoci s’orientà cap al servei de transport, activitat a la qual es dedicà des de 1909, fent-se’n càrrec Francesc Ollé. L’any 1903 es remodelà la seva façana, obra d’Isidre Pujol Brull, utilitzant el corrent artístic de moda en el moment, el modernisme. La utilització de diferents elements propis d’aquest corrent, com són la rajola decorada, la ceràmica de reflexos metàl·lics, l’esgrafiat i el maó vist, aporten a l’edifici la seva característica més destacable: el cromatisme. Un altre element que cal referenciar és la utilització del ferro forjat de les baranes, que desenvolupa models florals.

Igualada - Cal Basté
CAL BASTÉ
Edifici modernista ubicat al número 1-3 de la rambla del general Vives, arranjat pel mestre d’obres Antoni Facerias entre 1903 i 1904. A la façana destaquen els seus esgrafiats de lliris de composició simètrica, on les flors són pintades de color fosc sobre fons clar, característica del modernisme contraposant-se a l’esgrafiat tradicional. La decoració pictòrica la trobem al sostre de l’entrada, amb una composició de sanefes de temàtica floral. Una de les habitacions del primer pis conserva el paper pintat de la paret i una composició figurativa d’una dóna pescant pintada al sostre.

Igualada - plaça de cal Font
PLAÇA DE CAL FONT
Aquest espai urbanístic el va guanyar la ciutat en enderrocar-se l’antiga fàbrica tèxtil d’Ignasi Font, construïda l’any 1896 en el solar anomenat camp del Matoses. De les antigues instal·lacions fabrils tan sols en resten la xemeneia i una nau, convertida en Biblioteca Comarcal. La remodelació de l’espai, convertit en plaça, va ser inaugurada l’any 1995. El projecte urbanístic intenta mantenir en la memòria de les generacions actuals i futures l’activitat que s’hi portà a terme en aquell lloc durant prop d’un segle. Així, el terra, mitjançant la combinació de rajols de tonalitats clares i fosques i les diferents ondulacions amb obertures que presenta, pretén convertir-se en un teixit estampat esquinçat, tal com recorda la figura d’unes tisores. Una sèrie d’elements lúdics (un con de fil i dues llançadores) disposats al lloc, avui desapareguts, ajudaven a acabar d’entendre l’antiga activitat tèxtil de l’espai.

Igualada - Parc de l’Estació Vella
PARC DE L’ESTACIÓ VELLA
On avui s’inicia aquest parc, inaugurat l’any 1995, hi havia les instal·lacions de l’antiga estació del tren. Per donar una solució urbanística a l’espai, l’Ajuntament convocà un concurs d’idees, atorgant el primer premi als germans Carles i Enric Solsona, el projecte dels quals contemplava la conservació de l’edifici de l’antiga estació edifici que el mateix Ajuntament feu enderrocar. El consistori encarregà un altre projecte a l’arquitecte Antoni Navarro Cossio, del qual tan sols es va arribar a construir l’entrada, que consistia en set monumentals arcades acabades l’any 1982. Entre aquesta data i 1994 el lloc es convertí en una esplanada en estat de complet abandó. L’any 1994 l’Ajuntament decidí construir definitivament el parc, encarregant un nou projecte als arquitectes Enric Batlle i Jordi Roig, que eliminava les arcades construïdes dotze anys abans. Aquest projecte, que dóna forma a l’actual parc, distribueix l’espai en dos nivells separats per una paret de formigó, a frec de la qual discorre un petit corrent provinent d’un saltant d’aigua, que abans d’iniciar el seu recorregut forma un petit estany, per acabar en un altre de dimensions molt més reduïdes amb uns brolladors de pluja menuda. L’aigua com a element lúdic també s’utilitza en forma de rellotge de vint-i-quatre raigs. Al final del parc hi ha un amfiteatre amb zona verda. Una antiga locomotora de tren a l’inici del parc recorda l’arribada del tren a Igualada l’any 1893, inaugurant-se la línia Igualada-Martorell.

Igualada - Església Mare de Déu del Roser
ESGLÉSIA NEOCLÀSSICA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER
L’actual església es va construir a inicis del segle XIX, vers 1806, i va ser inaugurada el 1819. La portalada principal és neoclàssica amb una petita capella amb la Mare de Déu del Rosari una rosassa amb vitralls contemporanis. És un edifici d’una única nau i vuit capelles laterals, amb un cimbori al creuer. Podem observar que al fons del segon altar, entrant a la dreta, hi ha una pintura i una creu a terra que recorden el lloc exacte on es va produir el fet miraculós de la suor de sang del Sant Crist d’Igualada el 1590.

Igualada - Gasògen Cal Pascual
EL GASOGEN DE CAL PASQUAL
La fàbrica de cal Pasqual, que ocupava aquests terrenys i produïa tela de matalàs i tela per a camiseria, pertany a la segona generació d’indústries que representaven la mecanització definitiva del sector. Efectivament, entre el final del segle XIX i l’inici del segle XX va tenir lloc l’arribada a Igualada del ferrocarril i la instal·lació de l’energia elèctrica. És el moment en què es creen les noves cotoneres de la ciutat: Cal Boyer i Cal Sistaré a la zona del rec; Cal Font, Cal Baliu, Cal Pasqual... a l’eixample de la vila, dissenyat pel Pla Cabot.
El gasogen industrial de Cal Pasqual és l’únic conservat a Catalunya i probablement a Europa. Era una instal·lació destinada a l’obtenció de gas pobre, emprat com a combustible per fer funcionar els telers i donar llum a la fàbrica. Aquest tipus de gas, en general, era una font d’energia poc coneguda, ja que s’utilitzà poc temps. Es va emprar entre els cicles del vapor i l’electricitat, en un període que va de final del segle XIX a principi del segle XX, ja que l’energia elèctrica la va desbancar ràpidament, encara que, com és el cas d’Igualada, va funcionar posteriorment, en èpoques d’escassetat i restriccions, com va ser l’etapa de la postguerra. Aquest tipus de gas fou emprat com a combustible per a la locomoció d’automòbils.
El senyor Magí Morera i Just, contramestre del qual vam obtenir bona part d’aquesta informació, va tenir cura del gasogen des de l’any 1948 fins al final de les restriccions d’energia elèctrica, el 1955. Va ser instal·lat després de la guerra civil per la companyia Valentí Prat de Barcelona. Cedia corrent elèctric per il·luminar les aules dels Germans Maristes durant les hores de talls d’electricitat com a conseqüència de les restriccions.
El procés d’obtenció del gas pobre es basa a transformar un combustible sòlid en gas, concretament monòxid de carboni (CO), resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen, producte d’una combustió incompleta. Tenia el problema que el monòxid de carboni era un gas tòxic, mortal per als treballadors, però tenia l’avantatge que es podien utilitzar una gran varietat de matèries combustibles per a la seva obtenció.
Aquest gas resultant proporcionava energia per als motors de combustió interna. Per a la seva obtenció a Can Pasqual es cremava fusta procedent de La Seu d’Urgell a la caldera, cambra de combustió o forn generador. Els gasos emesos per la combustió de la llenya a la caldera passaven per uns tubs als filtres, plens de carbó de cock, on tenia lloc la purificació de les partícules sòlides en suspensió per tal de no perjudicar el motor. El motor connectat a un alternador tenia una potència de 240 cavalls i donava llum a la fàbrica i força als motors dels telers. Disposava de quatre cilindres refrigerats per aigua. S’accionava manualment per mitjà d’un mecanisme que barrejava el gas filtrat amb aire. Uns magnetos produïen la guspira d’encesa de la combustió i l’explosió corresponent. Per mitjà d’un tub d’escapament es conduïen els fums a la xemeneia. El motor es connectava a una turbina per mitjà d’una corretja de cuir.

Igualada - Farmàcia Bausili
FARMÀCIA BAUSILI
Aquesta farmàcia igualadina conserva unes magnífiques vidrieres emplomades instal·lades a l’entorn de 1889, amb el nom comercial a partir de lletres de caire modernista i decoració geomètrica i floral, pròpia també d’aquest període artístic.
La farmàcia va ser fundada a final del s. XV i està regentada per la família Bausili des del 1748. Es tracta de la farmàcia més antiga d’Europa oberta al públic ininterrompudament fins avui.

GARATGES DE LA HISPANO IGUALADINA
Aquests antics garatges, avui locals comercials, foren construïts el 1921, segon un projecte de l’arquitecte J. Pausas i Coll. L’aspecte més significatiu d’aquest edifici modernista és la majòlica amb el nom de l’empresa, que constata la utilització de la ceràmica en edificis de tipus industrial, fet fins aleshores gens habitual.

ADOBERIA PELFORT
És un exemple de com l’arquitectura modernista arribà als edificis industrials de la ciutat, de com la utilització del maó vist emprat a les obertures, com a material constructiu de qualitat, es converteix en un signe identificatiu, complementat amb la forja de les baranes. Aquest edifici fou reformat l’any 1917 per l’arquitecte J. Pausas Coll.

CASA ROVIRA
És un edifici del segle XVIII, de dos pisos i golfes amb unes curioses obertures en forma d’òculs. Disposa d’entrada pel carrer Nou i façana posterior a la plaça de l’Ajuntament, ben restaurada i que conserva els dibuixos (ornamentació floral damunt els balcons i finestres) i la policromia del set-cents.

CASA PADRÓ I SARRALS
És un edifici situat a la plaça de Sant Miquel, bàsicament del segle XVIII, tot i que ja existia en anterioritat. Al set-cents disposava de celler, pastador, corral, botiga de gra i plantes nobles. L’any 1904 es va convertir en un edifici d’estatges a l’entorn d’un pati central. En l’actualitat l’edifici està molt remodelat i és la seu del Consell Comarcal de l’Anoia.

CASA PARERA
Edifici situat a la plaça del Pilar, que conserva la tipologia constructiva del XVIII. Encara es conserven els porticons propis també d’aquesta centúria i que servien per tancar les portes d’una antiga botiga ja desapareguda; avui aquest espai està ocupat per un servei de restaurant.

CAL MACO
La casa Valls i Valls, l’edifici més destacat de la plaça de la Creu, és un edifici eclèctic, la façana del qual s’arranjà l’any 1914 segons projecte de Josep Pausas. La façana, estucada, presenta motllures de pedra artificial a les obertures i ulls de bou decorats a la part alta de l’edifici. Al primer pis s’obre una tribuna amb columnes clàssiques, coronada per una balustrada corresponent al balcó del segon pis i flanquejada per obertures rematades per frontons arquejats. L’edifici és rematat per una balustrada, sobre una cornisa sortida, que reposa sobre mènsules decorades. A l’interior trobem pintures d’influència modernista. Actualment l’edifici acull l’Arxiu Històric Comarcal.

LA IGUALADINA COTONERA, EL VAPOR VELL (1841-1842)
És la fàbrica de tipologia manxesteriana que es conserva més antiga de Catalunya, i l’únic edifici que ha sobreviscut de la tipologia industrial primerenca al nostre país. Tot i que el seu estat de conservació actual és deplorable, ha estat incoat l’expedient per a la seva declaració de Bé Cultural d’interès Nacional el 22 de novembre de 2005, fet que facilitarà la seva recuperació immediata, convertint-la possiblement en un equipament docent, social o cultural. Prèviament l’Ajuntament d’Igualada la va adquirir i la va declarar Bé Cultural d’Interès Local. Era una fàbrica “de hilados de algodón movida por vapor”, constituïda com a Compañía Fabril Igualadina l’any 1842 per dotze socis que van aportar una fortuna d’aleshores 266.000 pessetes. La força motriu era el vapor, basant-se en les fortes expectatives que proporcionava el subministrament de carbó procedent de Calaf. Malauradament aquest era de molt baixa qualitat i el 1857 la societat va fer fallida, i se’n va crear una de nova, la societat anònima Igualadina Cotonera, ara amb un capital social de 2.500.000 pessetes.
És un edifici singular perquè està aixecat seguint directrius bàsicament de funcionalitat i racionalitat empresarial i productiva. Disposa de cinc pisos amb una gran nau central rectangular, culminada a cada extrem per dues sales també rectangulars, perpendiculars a la principal. L’espai està molt ben aprofitat degut al fet que l’estructura està construïda damunt de columnes de fusta i de ferro colat que s’entrellacen amb jàsseres i entarimat de fusta, permetent grans espais oberts, aptes per la racionalitat màxima de la producció. Les naus també tenen grans finestrals que permeten gaudir al màxim de la llum natural.

RETAULE DE SANT ANTONI DE PÀDUA I RETAULE DEL ROSER DE SANTA MARIA D’IGUALADA.
Es conserven dos relleus laterals del retaule de Sant Antoni de Pàdua de l’església de Santa Maria (Igualada), del segle XVII, amb escenes de la vida del sant, i un relleu amb els Sants Senén i Abdó a la capella de sant Isidre de Santa Maria (Igualada), també del segle XVII.

CAL BOYER DE DALT O LA ISABELA
Cal Boyer de Dalt, propietat d’Ignasi Boyer, ocupava des de l’any 1868 part d’una de les illes de cases dissenyades pel pla Cabot, malgrat que a la reixa de la part alta de la porta s’hi llegia la data de 1891, segurament corresponent a una reforma. Responia a l’estructura de les anomenades fàbriques de pisos d’influència manxesteriana constituïdes per plantes rectangulars superposades, amb il·luminació procedent de grans finestrals i estructura recolzada en columnes de ferro colat. Del conjunt en destaca la xemeneia destinada a l’expulsió de fums procedents de la combustió que generava el vapor necessari per a obtenir la força motriu que, a través d’embarrats, feia funcionar els telers. La manca de mecanització i l’expansió de la indústria del gènere de punt enfront dels teixits marcà el declivi d’aquest centre fabril. El 1929 la fàbrica Vda. d’Ignasi Boyer tenia únicament 5 telers sense jacquard, mentre que la fàbrica d’Ignasi Font en tenia 109 amb jacquard i 318 sense. A mitjan segle XX les seves instal·lacions albergaren la raó social Textil Isabela, SA, que li valgué el renom popular d’Isabela amb què es coneixia l’edifici. Més tard albergà els tallers mecànics Perelló i la fàbrica de mitjons Camping, fins que deixà de funcionar com a centre fabril. Després d’uns anys d’abandó l’any 2004 s’inaugurava la recuperació d’aquest espai portada a terme pel Grup Marcè (Finques Rambles) com a edifici d’habitatges tipus loft, creant un espai comercial interior que comunica el carrer de Santa Caterina i el carrer de Sebastià Artés amb prolongació fins a l’avinguda Balmes, unint així dos dels eixos comercials de la Igualada actual.

BUTLLETÍ

Vols rebre informació puntual?
Subscriu-te!
[Baixa]
festacatalunya · Tel. 938046359 · contactar · crèdits · avís legal · mapa web
Diputació de Lleida Diputació de Girona Diputació de Barcelona