Edifici del segle XI inacabat planejat amb planta de creu llatina culminat a llevant per un absis central i dues absidioles decorades amb bandes llombardes i arcuacions cegues. Ja en època gòtica es va cobrir un tros edificat amb volta ogival, convertint-la en capella.

El nucli està presidit per l’església de Sant Cristòfor de Fiol, un edifici del segle XVIII, tota i que està documentat des d’inicis del segle XI, amb campanar d’espadanya i una façana de pedra revestida, tot imitant carreus ben caironats. A la part superior del turó estava situat el castell de Fiol, citat a la documentació a partir de l’any 1166 i del qual únicament restes testimonis arqueològics.

Centre de devoció marià. L’actual edifici fou construït l’any 1656 per Joan Nasich, tot substituint un d’anterior datat ja el 1294. La seva planta és de creu llatina amb dues capelles. Al creuer es situa el cambril datat l’any 1777 on trobem l’actual imatge de la Mare de Déu amb el Nen, una reproducció neoromànica feta l’any 1954, que desconeixem si és una reproducció fidel a l’original i que va substituir l’original de fusta policromada amb la Mare de Déu sedent amb el Nen Jesús datada al segle XIII. L’original sembla que es trobava molt malmesa i que es va traslladar a un taller de Vic on es va efectuar la reproducció actual a partir de les restes autèntiques; malauradament, malgrat totes les afirmacions efectuades, no es troba dipositada al Museu Diocesà de Vic, i per tant està avui en dia desapareguda.

És típic d’anar el dilluns de Pasqua, tot recordant els antics i tradicionals aplecs. La gent es queda a dinar, s’hi ballen sardanes i es juga a bitlles.

Per visites cal trucar a la Rectoria de Sant Martí de Tous (Tel. 93 809 60 28)

Situat prop de l’embassament aquest petit temple construït a inicis del segle XX, dins de la propietat de l’Eucaria, en recerca d’un regust neogòtic, linea que van iniciar moltes cases pairals catalanes de l’època en un intent de dotar-se de major identitat històrica i intel·lectual. De fet aquest masia fou una antiga residència d’un indià.

ALZINA DE CAL GOL

L’arbre més gros de la comarca de l’Anoia. Fa 465 cm de perímetre de tronc.