|
|
L’església de Sant Julià de Cabrera té els seus orígens en una construcció romànica datada a mitjan segle XI, malgrat que sofrí profundes modificacions al segle XV quan fou refeta després dels terratrèmols de 1428. De l’obra original tan sols es conserven els dos absis.
|
|
|
Es tracta d’un edifici d'una sola nau, amb dos absis a la capçalera orientada a llevant i el portal, reconstruït el 1567, situat a ponent. La façana principal presenta un eix de simetria i campanar d'espadanya amb obertures de mig punt, un òcul i un portal dovellat i esculturat. Als costats de la nau es troba la rectoria, al sector N, i una ampliació de la primitiva església al sector S.
|
|
Un dels dos absis manté les característiques d'arcuacions cegues, lesenes llombardes i finestra d'esqueixada. Les diverses etapes constructives de l'edifici són visibles a través de l'estil o sobretot l'aparell constructiu: pedra basta i carreus.
|
|
És parròquia independent amb terme eclesiàstic propi, malgrat que en el fogatge de 1553 tenia només 8 focs o cases, dependents de la seva demarcació.
|
