Comunidor o Reliquier de Vallfogona de Ripollès ***
A l’extrem d’un replà del terreny de l’antic temple de Sant Julià hi trobem un comunidor o conjurador que es va ensorrar però que va ser reconstruït immediatament després, l’any 1985, aprofitant moltes de les parts originàries. Els comunidors o conjuradors servien antigament per conjurar les tempestes i els mals esperits. | ||||
Els comunidors (esconchurador en aragonès o esconjuradero en castellà) són petits templets amb funcions religioses, oberts als quatre vents, situat prop de l’església, que van proliferar entre els segles XVI i XVIII per aixoplugar el sacerdot que comunia o conjurava amb oracions i/o fórmules exorcitzadores (invocacions per desviar o desfer) les tempestes i les pedregades, però també les plagues i altres perills que amenaçaven les collites com els aiguats i els mals esperits. | ||||
| ||||
El comunidor de Vallfogona és una construcció d’arquitectura sòbria amb obertures als quatre punts cardinals amb teulada a quatre vessants, sobre estructura de fusta, sustentada sobre pilars als angles. Dins d'aquest edifici tenien lloc rituals religiosos amb un fort caire ancestral de tradició pagana, que l’Església va cristianitzar, fins a passar a formar part de la litúrgia catòlica. | ||||
El ritual de comunir s’emmarca dintre de les creences i pràctiques d’una societat rural amb grans dificultats per al conreu (orografia del terrenys, manca de mitjans tècnics...) i molt sensible als fenòmens naturals cíclics (sequeres, pedregades estivals, tempestes...) que creia firmament que els rituals màgico-religiosos eren l’única manera que tenien per controlar l’efecte devastador de la naturalesa. | ||||
Els comunidors són força comuns al pobles antics del Prepirineu i el Pirineu, normalment com a edificis adjacents a esglésies, ermites o capelles. A partir d’un moment incert al segle XIX varen caure en desús.
|
