Església o santuari de la Salut de Vallfogona de Ripollès
El santuari de la Salut es troba davant de l'antic camí reial que es dirigeix cap a Olot. A la primera meitat del segle XVIII a causa del mal estat en que es trobava l’església de Sant Julià que amenaçava ruïna, el santuari de la Salut durant un temps va fer les funcions de parròquia, funcions que tornaria a adquirir finals dels anys 60 del segle XX quan un llamp va provocar l’ensorrament parcial de la part barroca de la parroquial de Sant Julià. | ||||
| ||||
L’edifici que avui coneixem es va començar a construir el 1689 sobre l’antic oratori -que es remuntava a 1649- per cobrir les necessitats de la creixent devoció mariana i es va acabar el 1701 data de la seva benedicció.
És d'una sola nau amb presbiteri rectangular i capelles amb altars entre els contraforts. L'altar major, amb un retaule barroc de columnes salomòniques i un cambril amb una talla del segle XIX de la Mare de Déu de la Salut, està enlairat respecte al sòl del temple i s’hi accedeix per una escalinata. L’edifici presenta un cor d’estructura barroca popular, d’un cert interès. | ||||
La façana presenta una porta rectangular flanquejada per dues petites finestres, al damunt una fornícula emmarcada per rajoles ceràmiques i amb teulada piramidal de ceràmica vidriada de color verd manganès i una imatge de terracota de factura popular. Als costats de la fornícula hi ha restes de dos rellotges de sol. A la part alta de la façana, sota del carener, s’obre un òcul i a les bandes sota els vessants de la teulada dues finestres. | ||||
Corona l’edifici un campanar de torre quadrada amb obertures per les campanes a les quatre cares i coberta piramidal. | ||||
| ||||
A l'interior les capelles laterals varen ésser pintades amb frescos per un artista olotí. Les humitats i l’acció dels homes sobreposant-hi columnes, imatges... han fet que aquestes pintures no s’hagin conservat en gaire bon estat. A la primera capella de l'esquerra, darrera del Crist, hi ha pintada sobre el mur una còpia de la transfiguració de la Santa Teresa de Bernini, obra escultòrica que es conserva a Roma.
|
