Cova de Sant Ignasi de Manresa ***
| ||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||
Actualment aquest recinte espiritual i artístic, està format per quatre espais (l’església, el vestíbul, la cova i la residència dels jesuïtes ) que configuren un conjunt de datació diversa però amb una certa harmonia global. L’obra s’inicià a redós d’una petita església a redós de la cova construïda a partir de l’any 1603, i dedicada a sant Ignasi Màrtir, finalitzada vers l’any 1666 -aquesta data consta en un plafó exterior-. El recinte s’amplià pel vestíbul a l’entorn de 1683 (remodelat posteriorment especialment a inicis del segle XX) i com a continuació durant el segle XVIII es construí l’església, beneïda l’any 1844 i que no fou consagrada fins el 1966. L’actual residència, obra de Joan Martorell, fou aixecada a finals del segle XIX amb característiques plenament neoclàssiques. | ||||
| ||||
|
De l’obra exterior, estructurada a partir d’un basament llis, un cos principal i un àtic, es destaquen un conjunt de mènsules situades a les pilastres que divideixen l’estructura; representen personatges lligats per una corda, figures amb el gest desencaixat i una calavera. A l’espai exterior corresponent a la cova s’hi representen tres àngels, el central sobre un rosassa octogonal amb un estendard amb un sol i els laterals sobre òculs circulars molt ornats que agafen una cinta que indica la presència de la Cova de Sant Ignasi.
| ||||
| ||||
S’entra al recinte a partir per l’església , un edifici quefou projectat per Josep Morató i Sellers. Les obres es realitzaren entre 1759 i 1763, quedant parades per l’expulsió dels jesuites el 1767. Els campanars i part de la decoració es finalitzaren posteriorment. A l’altar major s’hi representa sota la Santíssima Trinitat, la Puríssima Concepció, obra de Josep Ferrer, flanquejada per dues imatges: sant Ignasi i sant Francesc Xavier. Adossades a les pilastres que separen les capelles laterals apareixen imatges de sants relacionats amb la Companyia de Jesús, obres de Joan Flotats. A l’esquerra: Pere Claver, Lluís Gonzaga, Francesc de Borja. A la dreta: Alonso Rodríguez, Estanislau de Koska i Francesc de Rejis. | ||||
La façana , obra de Josep Morató, a manera d’un gran retaule, presenta una clara simetria i característiques plenament barroques. Al carrer central i de baix a dalt hi trobem la porta d’accés coronada per l’escut dels borbons, una gran ornacina envoltada amb decoració geomètricofloral amb la imatge trascendent de sant Ignasi mostrant la seva obra Exercicis Espirituals i, un gran òcul a manera de corona radiada; tot el carrer resta tancat per dues columnes flanquejades per escultures que representen la Prudència, la Justícia, la Fortalesa i la Temperança, aludint a la vida virtuosa del sant i, motllures típicament barroques, barreja de diversos períodes arquitectònics. Als laterals trobem quatre finestres -dues per banda- rematades per motius decoratius d’aquest període.
| ||||
| ||||
Des de l’església s’accedeix al vestíbul de la cova ,la decoració del qual és formada a partir de vitralls, màrbres, relleus de bronze i mosàics, és obra de Joan Martorell i del jesuita Martí Coronas. Els vitrals, datats l’any 1909 estan realitzats per Mauméjean. El dibuix dels plafons de bronze és del mateix Martí Coronas i estan esculpits per Carles Flotats. El grup escultòric en bronze que envolta la porta d’accés a la cova fou realitzat per Josep Llimona. Són interessants les escultures situades als extrems que representen la Fe, l’Esperança, la Caritat i la Santa Església.
| ||||
| ||||
| ||||
Finalment arribem a la cova, presidida per un retaule de marbre d’un sol plafó, obra dels manresans Joan Grau i del seu fill Francesc -apareix esculpida la frase Grau fecit-. Coronat per un colom, símbol de l’Esperit Sant, i flanquejat per dos àngels músics, es representa a sant Ignasi agenollat que escriu la seva obra Exercicis Espirituals, il.luminat per la Verge. El paisatge que l’envolta es representatiu de Manresa: el Pont Vell, la Seu i al fons Montserrat. L’altar conté uns plafons, també obra del taller dels Grau, en el qual s’hi representa la Immaculada. Els medallons laterals situats a la banda de la roca són obra de Josep Sunyer i representen escenes de la vida de sant Ignasi. També cal mencionar la Creu del Tort, que segons la tradició va suar sang i unes creus esculpides directament a la pedra atribuïdes a la mà de sant Ignasi. Els estucs de l’altra banda són obra del jesuïta Miguel Sesé. | ||||
|
El seu nom constata la presència del sant homònim a la ciutat. Tal i com relata Salvador Redó: "Va ser un fet casual, però Manresa inspirà Ignasi de Loiola durant els prop d’onze mesos que hi visqué. El que medità, el que patí i el que veié van fer madurar en el seu magí què seria i com seria la seva obra: la Companyia de Jesús que posà al servei del papat i sota les seves ordres. Ignasi va vetllar armes a Montserrat la vigília de l’Anunciació, un 25 de març de 1522. En haver acabat la penitència, s’havia de dirigir a Barcelona, on havia d’embarcar per anar en pelegrinatge a Jerusalem, però abans es volia retirar en algun paratge per fer un exercici de solitud. A Manresa, Ignasi va experimentar tot el que cal perquè un dia et facin sant". Va romandre a Manresa entre el març de 1522 i el febrer de 1523, retirant-se amb freqüència a l’indret conegut com la cova de Sant Ignasi. |
| A consultar |
