Colegiata-Basílica de Santa Maria de la Seu

Manresa - Santa Maria


Els antecedents de l’actual església cal centrar-los en un edifici romànic sota l’advocació de Santa Maria, que perdurà amb diverses modificacions fins a la construcció de l’actual edifici al segle XIV. Aixecada damunt del Puigcardener, sector històric i antic de la ciutat, fou concebuda i dissenyada inicialment per Berenguer de Montagut, segons consta a la contracta.

Manresa - Santa Maria
Manresa - Santa Maria

Segons Josep M. Gassol a l’edifici es constaten diverses etapes: entre 1325 i 1353 es contruí la capçalera i el primer tram, disposat a manera de fals transepte, als laterals del qual s’obriren sengles portals, el de santa Maria i el de sant Antoni; entre 1353 i 1425 es construiren tres trams més amb les seves capelles laterals; entre 1480 i 1488 es van finalitzar els dos trams darrers amb les corresponents capelles i el mur de ponent que tancava el temple. Posteriorment es va construir un cor (1490), la cripta (1578), el baptisteri (1594) que va ser substituit el 1915 per l’actual, el campanar (1545-1592), la capella del Santíssim (1657), la sagristia (1683), el claustre (XVIII), i una nova façana (1915-1934).

L’obra, per la seva llarga durada, presenta la confluència d’estils diversos. Amb tot hi ha prou elements per circumscriure’l dins de l’estil gòtic català mediterrani, caracteritzat per l’austeritat decorativa.

Manresa - Santa Maria
Manresa - Santa Maria


El campanar és l’únic element que trenca el sentit horitzontal de l’edifici. Consta de tres pisos separats per voltes de creueria i fou bastit al segle XVI s’obre l’antic cimbori romànic. De totes les modificacions sofertesa posteriori únicament n’ha perdurat la barana neogòtica del conjunt suggerit per Antoni Gaudí i projectat per Soler i March.

Adossades al mur nord de la nau hi trobem la capella de sant Agustí , dels segle XVII, actualment habilitada com a sagristia; la capella de la Puríssima , d’estil neoclàssic, encabida dins el claustre, que presenta una planta rectangular capçada per un absis poligonal i coberta amb una cúpula; el claustre , inspirat en el classicisme, de planta quadrangular, format per galeries compostes per arcs de mig punt, amb pilars i mènsules de pedra, essent les voltes de maó pla amb arestes; i el pòrtic romànic o galeries sobreposades que resten de les antigues dependències del monestir canonical adjunt a l’església, corresponents al segle XI. A les galeries inferiors s’hi obren respectivament tres i dues arcades. La que està a ponent fa de suport d’un pòrtic més curt compost per quatre arcs de mig punt, que recolzen sobre dobles columnes amb àbac compartit. Els capitells presenten una decoració geomètricovegetal molt esquemàtica. L’entorn ha estat remodelat segons un projecte de l’arquitecte Francisco Javier Asarta.

L’accés al temple és a través de tres portals, a tramuntana, migdia i ponent de l’edifici. A tramuntana s’obre el portal de santa Maria , compost per una sèrie d’arcs ogivals en degradació que descansen en columnes llises de capitell ornat amb fulles. Els arcs són llisos llevat de dos que presenten decoració, un de puntes de diamant i l’altre d’arquets trilobats penjats dibuixant el timpà que està presidit per una imatge de la Verge, obra de Berenguer Ferrer, amb dosser al damunt. Com a característica diferenciadora d’aquest portal, i element poc freqüent en el gòtic català, hem de destacar el gablet triangular que remata el portal.

Manresa - Santa Maria
Manresa - Santa Maria


Al costat del portal de santa Maria es conserva el portal romànic antigament anomenat de l’abadia, de finals del segle XII, rematat per una arcada de mig punt, a l’intradós de la qual es desenvolupa una arquivolta en espiral que reposa sobre dues columnes amb capitells esculpits. El timpà, una reproducció de l’original que es conserva a l’interior, es centra en la imatge de la Verge amb el Nen envoltats per quatre àngels. Els capitells desenvolupen la temàtica de la temptació d’Adam i Eva i la seva expulsió del Paradís i la lluita entre dos homes, simbolitzant el mal com a conseqüència del pecat original.

En el mur de migdia s’obre el portal de sant Antoni , format per arquivoltes llises de perfil ogival, de concepció més simple i esquemàtica, en consonància amb la severitat del nostre gòtic.

La tercera és la porta de sant Martí , està rematada per un simple arc de mig punt adovellat. Devant presenta un ampli pòrtic neogòtic, obra del gaudinià Alexandre Soler i March, amb tres arcs ogivals rematats per gablets acabats en una carxofa, entre els quals s’aixequen uns pinacles piramidals. El pis superior inquibeix el museu. Una graonada inacabada dona relleu al conjunt.

A l’interior, a la dreta d’aquesta porta s’aixeca el baptisteri , inclós en el projecte neogòtic desenvolupat pel modernisme. És de planta octogonal. A l’entorn de la pica baptismal, del segle XVIII, per mitjà de vuit columnes cilíndriques coronades amb capitells esculpits, es crea un deambulatori rematat per un cimbori, la clau de volta del qual està decorada amb l’Anyell diví.

A l’esquerra de la mateixa porta i també a l’interior hi hà la capella del Santíssim , d’estil renaixentista, coberta amb volta de creueria. Les claus de volta mostren l’escut de Manresa, el pelicà com a símbol eucarístic i sant Tomàs d’Aquino. Les vidrieres amb les imatges de les verges dels Dolors, del Carme i sant Lluís fan al.lusió als patrocinadors de la restauració de la capella.

A l’interior, la capçalera , a llevant, és formada per un absis poligonal, configurant un conjunt de set capelles radials amb girola al voltant del presbiteri , el qual està situat en un nivell superior a la resta de l’edifici i està centrat per una altar modern de marbre, presidit per una imatge de la Mare de Déu de l’Alba o de l’Aurora, obra de Ramon Majà, i daurada per Pere Roca, reproducció de la talla gòtica que fou cremada el 1979. A l’entorn de la girola cal mostrar atenció en un conjunt de sis sarcòfags gòtics.

Manresa - Santa Maria
Manresa - Santa Maria


La nau , sense transepte, està dividida en sis trams de voltes, construits transversalment en direcció nord-sud, que es corresponen amb les capelles laterals a les quals s’accedeix a través d’uns arcs formers. Cada tram està cobert amb tres voltes de creueria a diferents nivells segons estiguin a la part central o als laterals, el que fa concebre l’espai interior dividit en tres. Les cobertes reposen damunt divuit pilars poligonals que fineixen amb el coronament d’uns capitells daurats, a partir dels quals arrenquen una sèrie de petites columnes que arriben fins a l’arrencada de la volta. Les claus de volta estan esculpides amb temes historiats. Fa 30 metres d’alçada i 18 metres d’amplada, a l’igual que les seus de Mallorca i Tortosa. Només la supera un altre temple gòtic, el de Girona, de 23 metres, que fou la més ampla del cristianisme fins la construcció de Sant Pere de Roma.

De les estructures interiors destaca la cripta , de perímetre poligonal, coberta amb volta de creueria i dividida en dues claus. A l’altar, realitzat per Majà a partir de les peces trencades originals de Jaume Padró destruïdes durant la guerra civil, hi trobem una urna de vidre que conté dues arquetes de fusta, recobertes amb tela vermella, amb les relíquies, entre d’altres sants, de sant Maurici, sant Fruitós i santa Agnès, anomenades Cossos Sants, patrons de la ciutat. El perímetre de la cripta és poligonal i està envoltada per unes petites capelles laterals en les quals es situen medallons d’alabastre i alguns de fusta, esculpits amb temes historiats d’una gran perfecció tècnica i de gran expressivitat; als pilars d’entre capelles hi han vuit busts que representen diversos sants. El conjunt escultòric és extraordinari, els volums, la força de les expressions, el moviment de les vestits i la delicada proporció de les escenes, el configuren com un dels elements d’imprescindible visita de la Seu.

Manresa - Santa Maria
Manresa - Basílica de Santa Maria

També a l’interior i d’entre les múltiples obres de valor artístic que conserva la Seu cal destacar quatre retaules, instal.lats a les capelles homònimes:

Manresa - Retaule de la Santíssima Trinitat
Al nord hi ha el retaule de la Santíssima Trinitat , obra de Gabriel Guàrdia, realitzat el 1501, consta de sis taules en tres carrers i una predel.la de cinc taules, una de les quals s’ha perdut. D’esquerra a dreta i de dalt i baix veiem les següents escenes: Creació d’Eva, Abraham acomiadant als tres àngels que havia acollit a casa seva, Anunciació de la Verge de l’Esperança amb presència de santa Agnès, Santíssima Trinitat, Déu parlant a Moisès des de la verdissa incandescent i Baptisme de Jesús. A la predel.la: sant Andreu, sant Fruitós, sant Agustí i sant Maurici.

Al sud, el retaule de l’Esperit Sant , encarregat al pintor Pere Serra pel gremi de cuireters, fou acabat l’any 1394. En successives restauracions se substituïren les quatre taules del bancal per unes altres procedents del retaule de la Santíssima Trinitat, així com s’inserí la taula central de la predel.la, provinent del retaule de sant Antoni Abat, obra de Lluís Borrassà. El retaule s’estrucura en cinc carrers separats per muntants amb figures de sants i profetes. Seguint el mateix criteri descriptiu trobem les següents escenes: àngel, Creació del món, Anunciació de Maria, Adoració dels Reis, àngel, Creació d’Adam, Neixement de Jesús, Presentació al temple, Crucifixió, Coronació de Maria, Adveniment de l’Esperit Sant, àngel, Baptisme de Jesús, Resurrecció, Ascensió de Jesús, àngel, Trasfiguració, Aparició de Jesús als apòstols i Predicació de sant Pere. A la predel.la: discussió de sant Esteve amb els jueus, Enterrament de Crist i Missa de sant Martí (escena en la qual es representa el pintor i la seva família).

Manresa - Retaule de l’Esperit Sant

Manresa - Retaule de l’Esperit Sant
Manresa - Retaule de l’Esperit Sant

Manresa - Retaule de l’Esperit Sant
Manresa - Retaule de l’Esperit Sant

Manresa - Retaule de Sant Miquel i Sant Nicolau
A llevant, darrera del presbiteri hi ha el retaule de sant Miquel i de sant Nicolau , obra de principis del segle XV, realitzat per Jaume Cabrera, deixeble de Pere Serra. L’original segurament tenia dos carrers més que van desaparèixer en l’incendi de 1714. El conjunt es centrat per una imatge gòtica, de pedra policromada de sant Nicolau de Bari. Les taules que han sobreviscut ens relaten les escenes següents: Succés del Gargano, assassinat de tres estudiants ressucitats posteriorment per sant Nicolau, sant Miquel en funcions de pesador d’ànimes i un nen mort al caure al mar quan anava al sepulcre de sant Nicolau que es retornat a la vida en arribar-hi. A la predel.la: Multiplicació del blat destinat als graners de l’emperador de Constantinoble a càrrec de sant Nicolau, Enterrament de Jesús i Destrucció de l’arbre de Diana.

Manresa - Retaule de Sant Marc i Sant Anià
També a llevant i darrera el presbiteri trobem el retaule de sant Marc i sant Anià fou encarregat pel gremi de sabaters de Barcelona a Arnau Bassa que l’acabà el 1346 en destinació a la catedral barcelonina. Quan arriba a Manresa, abans d’acabar a la Seu estigué instal.lat a la capella de sant Marc. El retaule es compost per tres carrers separats per muntants amb figures de sants i profetes. Les vuit taules que ens han arribat representen escenes de la vida dels sant: sant Marc escrivint l’Evangeli mogut per sant Pere que predica dalt d’una trona, sant Marc guareix miraculosament una ferida de sant Anià amb presència dels sabaters de la ciutat, Conversió i Baptisme de sant Anià i la seva muller, Crucifixió de Crist, Ordenació episcopal de sant Anià, Detenció i empresonament de sant Marc celebrant la missa, Martiri de sant Marc i Mort i sepultura de sant Marc.

Destaca també a la banda sud la capella de la Puríssima , amb les banderes de la Confraria de la Puríssima Concepció de Maria de l’any 1793 i de la Confraria dels Sants Màrtirs patrons de la ciutat de l’any 1760, distingides per Alfons XIII el 14 de desembre de 1927 amb honors militars de capità general per la seva participació en el sometent manresà a les batalles del Bruc dels dies 6 i 14 de juny de 1808.

Per una porta situada a ponent de l’edifici s’accediex al Museu Històric de la Seu , en el qual es conserven les arques-reliquiaris del Cossos Sants , d’estil plateresc datades al segle XVII. Són obra de l’argenter Anton Lloreda i foren pagades per Galzeran de Grevalosa. Contenen dins d’unes caixes de fusta les relíquies de sant Maurici, sant Fruitós i sant Agnès. Una altra peça important d’aquest museu és el Crist de Manresa , una talla policromada del segle XII. És un Crist Cruxificat, amb un cert hieratisme present a l’estructura general de l’obra, únicament alterat per l’expressivitat del rostre.

També es conserva un frontal d’altar florentí , de meitat segle XIV, obra de Geri di Lapo. És una peça teixida de lli, brodada amb seda i fil d’or i argent, en la qual s’hi representa a la part central un calvari i als laterals, dividits en nou espais, diverses escenes de la vida de Jesús.

Curiositats
El nom del temple és el de col·legiata perquè acull un capítol de canonges; també és basílica ja que li fou atorgat aquest títol honorífic pel papa Lleó XIII. És coneguda però com la Seu, tot i que mai no ha estat seu episcopal ni tampoc catedral, malgrat ha disposat sempre d’una gran influència dins del bisbat de Vic.
Visita
A consultar

Diputació

Població: Manresa

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Manresa - Ajuntament
On Menjar
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web