|
L'edifici de l'ermita de la Mare de Déu del Roser ha sofert diverses transformacions al llarg dels segles. L'edifici és d'estil gòtic popular (segle XVI) com es pot observar a l'interior i en unes petites arcuacions que guarneixen la part alta de la façana, sota de la cornisa. En aquest mur destaca la porta d'entrada, d'arc una mica peraltat i format per grans dovelles.
|
|
|
L'ermita, de planta rectangular, consta d'una nau amb capelles i cambril a la capçalera. El cor és elevat i està situat als peus, damunt de bigues policromades de caràcter popular acabades en caps. La nau és coberta per un embigat de fusta, disposat a dues aigües i amb elements ornamentals. El conjunt és completat per diverses dependències adossades, així com per un gran pati davant de l'ermita, el qual disposa d'un pou cobert per una cupuleta de ceràmica de Manises.
|
|
|
Davant, un mur revestit de cairons ceràmics de color marró, dibuixa una sèrie d’àmbits agrupats de dos en dos mitjançant una doble arcada sense columna que alberguen una sèrie de plafons ceràmics de les diferents lletanies del Rosari, agrupades de dues en dues.
|
|
La restauració de l’ermita ha permès recuperar bona part de les pintures del presbiteri probablement del segle XVI, així com les decoracions de la capella del Sant Crist (escenes de la Passió) i del cambril (amb plafons de sants i santes a les bandes.
|
|
|
Presideix el temple una imatge de la Verge del Roser amb el Nen al braç esquerra i un rosar a la mà dreta. Reposa damunt d'un pom de roses.
|
|
|
|
La restauració de l’ermita ha permès recuperar bona part de les pintures del presbiteri probablement del segle XVI, així com les decoracions de la capella del Sant Crist (escenes de la Passió), del cambril (amb plafons de sants i santes a les bandes) i de les bigues de fusta, totes pintades amb sanefes i figures geomètriques.
|
|
|
|
|
|